Diferència entre les revisions de "Alianza Popular"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Aliança Popular''' (''Alianza Popular''), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el periodo de la [[transició democràtica]] en Espanya, dirigit per [[Manuel Fraga Iribarne]].<ref name="NewtonDonaghy1997">{{ref-llibre|autor1=Michael T. Newton|autor2=Peter J. Donaghy|títul=Institutions of Modern Spain: A Political and Economic Guide|url=http://books.google.cat/books?id=K_ii-Rx5tBgC&pg=PA200|data= 28 giner 1997|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-0-521-57508-9|pàgines=200–}}</ref> Fou creat el [[9 d'octubre]] de [[1976]].<ref name="perezlama">{{ref-llibre|llinage=Pérez de Lama |nom=Ernesto (dir.) |títul=Manual del Estado Español 1999|lloc=Madrid |editorial=LAMA |any=1998 |isbn=84-930048-0-4|pàgines=641}}</ref> Es diu que a partir d'una série de reunions entre els anys 1972 i 1976, organisades entre [[Manuel Fraga Iribarne]], [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]], [[Manuel Milián Mestre]] i atres membres van acordar la creació d'Aliança Popular; que incorporava els antics governants del [[franquisme|règim franquista]]: | '''Aliança Popular''' (''Alianza Popular''), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el periodo de la [[transició democràtica]] en Espanya, dirigit per [[Manuel Fraga Iribarne]].<ref name="NewtonDonaghy1997">{{ref-llibre|autor1=Michael T. Newton|autor2=Peter J. Donaghy|títul=Institutions of Modern Spain: A Political and Economic Guide|url=http://books.google.cat/books?id=K_ii-Rx5tBgC&pg=PA200|data= 28 giner 1997|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-0-521-57508-9|pàgines=200–}}</ref> Fou creat el [[9 d'octubre]] de [[1976]].<ref name="perezlama">{{ref-llibre|llinage=Pérez de Lama |nom=Ernesto (dir.) |títul=Manual del Estado Español 1999|lloc=Madrid |editorial=LAMA |any=1998 |isbn=84-930048-0-4|pàgines=641}}</ref> Es diu que a partir d'una série de reunions entre els anys 1972 i 1976, organisades entre [[Manuel Fraga Iribarne]], [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]], [[Manuel Milián Mestre]] i atres membres van acordar la creació d'Aliança Popular; que incorporava els antics governants del [[franquisme|règim franquista]]: | ||
* ''Reforma Democràtica'', liderada per [[Manuel Fraga Iribarne]], [[Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya|ministre d'Informació i Turisme]] entre [[1962]] i [[1969]], i vicepresident del Govern i [[Ministeri de la Governació d'Espanya|ministre de la Governació]] entre [[1975]] i [[1976]]. | * ''Reforma Democràtica'', liderada per [[Manuel Fraga Iribarne]], [[Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya|ministre d'Informació i Turisme]] entre [[1962]] i [[1969]], i vicepresident del Govern i [[Ministeri de la Governació d'Espanya|ministre de la Governació]] entre [[1975]] i [[1976]]. | ||
| − | * ''Unión del Pueblo Español'', liderada per [[Cruz Martínez Esteruelas]], [[Ministeri de Planificació de | + | * ''Unión del Pueblo Español'', liderada per [[Cruz Martínez Esteruelas]], [[Ministeri de Planificació de Desenroll d'Espanya|ministre de Planificació de Desenroll]] entre [[1973]] i [[1974]] i [[Ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya|ministre d'Educació i Ciència]] entre [[1974]] i [[1976]]. |
* ''Acción Democrática Española'', liderada per [[Federico Silva Muñoz]], [[Ministeri d'Obres Públiques d'Espanya|ministre d'Obres Públiques]] entre [[1965]] i [[1970]]. | * ''Acción Democrática Española'', liderada per [[Federico Silva Muñoz]], [[Ministeri d'Obres Públiques d'Espanya|ministre d'Obres Públiques]] entre [[1965]] i [[1970]]. | ||
* ''Democracia Social'', liderada per [[Licinio de la Fuente de la Fuente]], [[Ministeri de Treball d'Espanya|ministre de Treball]] entre [[1969]] i [[1975]], així com [[vicepresidència del Govern d'Espanya|vicepresident del Govern]] entre [[1974]] i 1975 | * ''Democracia Social'', liderada per [[Licinio de la Fuente de la Fuente]], [[Ministeri de Treball d'Espanya|ministre de Treball]] entre [[1969]] i [[1975]], així com [[vicepresidència del Govern d'Espanya|vicepresident del Govern]] entre [[1974]] i 1975 | ||
| − | * ''Acció Regional'', liderada per [[Laureà López Rodó]], [[ministre sense cartera]] entre [[1965]] i [[1967]], ministre del [[Plan de Desarrollo]] entre [[1967]] i [[1973]] i [[Ministeri d' | + | * ''Acció Regional'', liderada per [[Laureà López Rodó]], [[ministre sense cartera]] entre [[1965]] i [[1967]], ministre del [[Plan de Desarrollo]] entre [[1967]] i [[1973]] i [[Ministeri d'Assunts exteriors d'Espanya|ministre d'Assunts exteriors]] entre [[1973]] i [[1974]]. |
* ''Unión Social Popular'', liderada per [[Enrique Thomas de Carranza]]. | * ''Unión Social Popular'', liderada per [[Enrique Thomas de Carranza]]. | ||
* ''Unión Nacional Española'', liderada per [[Gonzalo Fernández de la Mora]], [[Ministeri d'Obres Públiques d'Espanya|ministre d'Obres Públiques]] entre [[1970]] i [[1974]]. | * ''Unión Nacional Española'', liderada per [[Gonzalo Fernández de la Mora]], [[Ministeri d'Obres Públiques d'Espanya|ministre d'Obres Públiques]] entre [[1970]] i [[1974]]. | ||
Revisió de 01:52 10 ago 2022
| Alianza Popular (PP) | |
|---|---|
.svg)
| |
| President | fundació = 1989 |
| Líder | {{{líder}}} |
| Portaveu | {{{portaveu}}} |
| Fundació | {{{fundació}}} |
| Dissolució | {{{dissolució}}} |
| Sèu | {{{sèu}}} |
| Ideologia política | Centredreta, conservadurisme, democràcia cristiana i lliberalisme
internacional = web = |
| Afiliació internacional | {{{internacional}}} |
| Partits que la componen | {{{partits}}} |
| Web | {{{web}}} |
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el periodo de la transició democràtica en Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.[1] Fou creat el 9 d'octubre de 1976.[2] Es diu que a partir d'una série de reunions entre els anys 1972 i 1976, organisades entre Manuel Fraga Iribarne, Josep Maria Santacreu, Manuel Milián Mestre i atres membres van acordar la creació d'Aliança Popular; que incorporava els antics governants del règim franquista:
- Reforma Democràtica, liderada per Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme entre 1962 i 1969, i vicepresident del Govern i ministre de la Governació entre 1975 i 1976.
- Unión del Pueblo Español, liderada per Cruz Martínez Esteruelas, ministre de Planificació de Desenroll entre 1973 i 1974 i ministre d'Educació i Ciència entre 1974 i 1976.
- Acción Democrática Española, liderada per Federico Silva Muñoz, ministre d'Obres Públiques entre 1965 i 1970.
- Democracia Social, liderada per Licinio de la Fuente de la Fuente, ministre de Treball entre 1969 i 1975, així com vicepresident del Govern entre 1974 i 1975
- Acció Regional, liderada per Laureà López Rodó, ministre sense cartera entre 1965 i 1967, ministre del Plan de Desarrollo entre 1967 i 1973 i ministre d'Assunts exteriors entre 1973 i 1974.
- Unión Social Popular, liderada per Enrique Thomas de Carranza.
- Unión Nacional Española, liderada per Gonzalo Fernández de la Mora, ministre d'Obres Públiques entre 1970 i 1974.
- Altres chicotets partits de centredreta.
Història
En les eleccions generals espanyoles de 1977 obtingué 16 escans i el 8,2% dels vots. Durant els anys 80, va formar coalició en el PDP, i rebé el nom de Coalició Popular, i finalment en l'any 1989 es va refundar en l'actual Partit Popular.
Des de 1982 es convertí en el segon partit polític d'Espanya i en el grup majoritari de l'oposició parlamentaria nacional. Alianza Popular ingressà en la IDU (Unió Democràtica Internacional), organisació de partits conservadors, lliberals i democristians.
En 1989, diputats espanyols elegits en les eleccions al Parlament Europeu de 1989 formaren part del Grup Parlamentari del Partit Popular. En giner d'eixe any es va celebrar el nové congrés del partit, adoptant el nom de Partit Popular.[2]
Referències
- ↑ (28 giner 1997) Institutions of Modern Spain: A Political and Economic Guide, Cambridge University Press, pp. 200–. ISBN 978-0-521-57508-9.
- ↑ 2,0 2,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.) (1998). Manual del Estado Español 1999, LAMA, pp. 641. ISBN 84-930048-0-4.