− | Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Der Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi. En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]], d'orige croata, refugiat en [[Espanya]], (conegut erròneament en la comarca com ''l'alemany de Llombay'').<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref> | + | Com a curiositat, en el llogaret i com a únic habitant fins que faltà en l'any [[1977]], vixqué Stefan Gregor, que segons un artícul de la revista alemanya ''Der Spiegel'', estaria relacionat en el crematori d'un camp d'extermini nazi. En l'any 1981 atre reportage de la revista Interviú sobre els nazis fugits en Espanya, escrit pels periodistes valencians [[Enrique Cerdán Tato]] i Santiago Miró, també el senyalava com un dels nazis amagats en terres valencianes. Segons atres fonts locals, fon un antic mariscal de [[Hitler]] refugiat en [[Espanya]], (conegut popularment en la comarca com ''l'alemany de Llombay'').<ref>[https://valenciaplaza.com/sombra-nazi-en-la-vall-de-la-gallinera Sombra nazi en la Vall de la Gallinera] Artícul en Valencia Plaza el 28 de maig de 2017.</ref> |
| Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric. | | Naixcut en 1914 en Ivankovo ([[Croàcia]]), part de [[Yugoslàvia]] al finalisar la [[II Guerra Mundial]], vingué a Llombay a finals de la década dels anys 40, a on es dedicava a pintar, adquirint fama d'excèntric. |