Diferència entre les revisions de "Alcorà"
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap. | L''''Alcorà''' (en [[àrap]] '''القرآن''', ''al-Qur'ān'', {{IPA|/qur'ʔaːn/}}, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'[[islam]]. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu ([[Alà]]), revelada al profeta [[Mahoma]] per mig de l'àngel [[Gabriel]]. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap. | ||
− | Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia|aleies]]). | + | Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de [[Palmera (vegetal)|palmera]], trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any [[632]], es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'[[Uthman]] ([[644]]-[[655]]), en la forma que hui presenten: 114 capítuls ([[sures]]), cada u dividit en [[versícul]]s ([[aleia|aleies]]). |
l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre). | l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, ''furqān'' (discriminació entre el be i el mal), ''dikr'' (amonestació), ''hudā'' (guia) o simplement ''kitāb'' (llibre). |
Revisió de 14:57 18 jul 2022
L'Alcorà (en àrap القرآن, al-Qur'ān, /qur'ʔaːn/, "llectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans, este llibre conté la paraula de Deu (Alà), revelada al profeta Mahoma per mig de l'àngel Gabriel. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrap.
Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les varen transcriure en fulles de palmera, trossos de cuiro o ossos. A la mort del Profeta, en l'any 632, es varen escomençar a reunir els texts fins a quedar fixats, durant el califat d'Uthman (644-655), en la forma que hui presenten: 114 capítuls (sures), cada u dividit en versículs (aleies).
l'Alcorà també és nomenat, entre atres denominacions, furqān (discriminació entre el be i el mal), dikr (amonestació), hudā (guia) o simplement kitāb (llibre).
Tota l'obra gira al voltant del tawhid o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la fòrmula Lā 'ilāha 'illā Llāhu, "No hi ha més divinitat que Déu", e inclús Lā 'ilāha 'illāhu, "No hi ha més divinitat que Deu". Este és el núcleu de la cosmovisió islàmica, del que es desprén una concepció holística de l'existència com a un tot integrat.[1]
Crítiques
Mentres que l'Alcorà és l'escritura sagrada de l'islam, les crítiques a este llibre han segut freqüents a lo llarc de l'història.
Algunes de les crítiques principals se centren en:
- Errors científics, teològics i històrics.
- Els valors morals que presenta.
- Contradiccions dins del propi llibre.
Fiabilitat
Fiabilitat de l'Alcorà
Els musulmans creuen que l'Alcorà és la paraula perfecta de Deu, i com tal no pot contindre errors ni contradiccions, i ha de ser perfectament compatible en la ciència. Els musulmans creuen que és tan perfecta que els seus llectors han de concloure que és d'orige diví i no humà.
Els crítics argumenten que:
- conté versículs difícils d'entendre o contradictoris.
- conté explicacions cosmològiques contradictòries.
Fiabilitat dels hadits
Els hadits són les paraules i fets de la vida de Mahoma. Foren escrits més de 200 anys despuix de la mort de Mahoma. Per als musulmans, són d'importància secundària, despuix de l'Alcorà encara que alguns erudits posen émfasis en la perpètua unió dels musulmans en les seues tradicions per a donar-los credibilitat. Moltes pràctiques islàmiques, com els cinc pilars, provenen dels hadits.
No obstant això, hi ha diverses crítiques sobre la fiabilitat històrica dels hadits.
Dins de l'islam, les diferents escoles posseïxen opinions diferents sobre la selecció dels hadits.
Els chiítes accepten la Sunna de Mahoma, pero també la d'Alí i la dels Imants, tenint la seua pròpia colecció de hadits.