Diferència entre les revisions de "Iglésia Archiprestal de Sant Jaume"
(Pàgina nova, en el contingut: «L’Iglesia Archiprestal de Sant Jaume de Vilarreal es la segona seu dins de l’itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura es del segle XVIII (175...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L’Iglesia Archiprestal de Sant Jaume de Vilarreal es la segona seu dins de l’itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura es del segle XVIII (1752-1779), en proyecte original i direccio de la primera fase de Joan Josep Nadal. La construccio, que fon finalisada en 1779, presenta una conjuncio de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de salo. | + | '''L’Iglesia Archiprestal de Sant Jaume''' de [[Vilarreal]] es la segona seu dins de l’itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura es del [[segle XVIII]] (1752-1779), en proyecte original i direccio de la primera fase de [[Joan Josep Nadal]]. La construccio, que fon finalisada en [[1779]], presenta una conjuncio de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de salo. |
| − | L’actual temple es d’una magnitut poc comuna puix destaca per la seua grandaria (3.375 | + | == Temple actual == |
| − | m2 i 22 m d’alçaria). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composicio, conjuntament en l’elegancia dels pilars que separen les naus i l’allumenacio dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglesies salo’, temples en els quals la nau central no te llum directa sino que li entra de les naus laterals. | + | L’actual temple es d’una magnitut poc comuna puix destaca per la seua grandaria (3.375 m2 i 22 m d’alçaria). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composicio, conjuntament en l’elegancia dels pilars que separen les naus i l’allumenacio dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglesies salo’, temples en els quals la nau central no te llum directa sino que li entra de les naus laterals. |
La torre campanar de la frontera principal es obra de Agusti Maiquez. Segons Viciana esta iglesia venia a substituir a l’antiga iglesia parroquial gotica que en 1363 ya debia existir. | La torre campanar de la frontera principal es obra de Agusti Maiquez. Segons Viciana esta iglesia venia a substituir a l’antiga iglesia parroquial gotica que en 1363 ya debia existir. | ||
| − | Elements a destacar d’esta construccio son: el Altar Major (1829-1832), obra atribuida a Joan Març, d’estil neoclassic | + | Elements a destacar d’esta construccio son: el |
| + | *L'Altar Major (1829-1832), obra atribuida a Joan Març, d’estil neoclassic. | ||
| + | *Medallo –damunt de l’absit- en l’inscripcio “Haec Domus Dei” sostingut per dos angels entre els quals hi ha un baixrelleu que representa el Sant Sopar. | ||
| + | *La Capella de la Comunio, d’estil academiciste, centralisada i de forma quadrada, decorada en els seus murs en pintures realisades per Josep Vergara en el s. XVIII. | ||
| + | == Orgue major == | ||
El orgue major, una de les peces mes notables d’esta seu, fon realisat per la familia Salanova i es sense dubte el millor exponent que es conserva de l’organeria barroca del Regne de Valencia. Era tan gran el mal estat de conservacio, que s’ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer. | El orgue major, una de les peces mes notables d’esta seu, fon realisat per la familia Salanova i es sense dubte el millor exponent que es conserva de l’organeria barroca del Regne de Valencia. Era tan gran el mal estat de conservacio, que s’ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer. | ||
| − | Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imagens” han supost la neteja i restauracio integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparacio general de les cobertes. De les vora 200 manifestacions artistiques sobreix el montage de l’antic Retaule de Sant Jaume, obra de l’italia Paolo de San Leocadio (1512-1519) que s’ha colocat front a l’altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimononics i l’altar major, tots ells en escultures d’artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amoros, etc), el notable Via Crucis” de Bernardo Mundana (Onda) i els quatre grans llenços de Vicent Castell. L’Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d’Interes Cultural en 2004. L’escenari de l’itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal compren la cronologia que abarca del segle XVI al XVIII, aço es des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc. | + | == Intervencions recents == |
| + | Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imagens” han supost la neteja i restauracio integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparacio general de les cobertes. | ||
| + | |||
| + | De les vora 200 manifestacions artistiques sobreix el montage de l’antic Retaule de [[Sant Jaume]], obra de l’italia [[Paolo de San Leocadio]] (1512-1519) que s’ha colocat front a l’altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimononics i l’altar major, tots ells en escultures d’artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amoros, etc), el notable Via Crucis” de Bernardo Mundana ([[Onda]]) i els quatre grans llenços de Vicent Castell. | ||
| + | |||
| + | L’Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d’Interes Cultural (BIC) en l'any [[2004]]. L’escenari de l’itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal compren la cronologia que abarca del segle XVI al XVIII, aço es des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valencia]] | ||
Revisió de 14:48 26 jun 2009
L’Iglesia Archiprestal de Sant Jaume de Vilarreal es la segona seu dins de l’itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura es del segle XVIII (1752-1779), en proyecte original i direccio de la primera fase de Joan Josep Nadal. La construccio, que fon finalisada en 1779, presenta una conjuncio de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de salo.
Temple actual
L’actual temple es d’una magnitut poc comuna puix destaca per la seua grandaria (3.375 m2 i 22 m d’alçaria). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composicio, conjuntament en l’elegancia dels pilars que separen les naus i l’allumenacio dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglesies salo’, temples en els quals la nau central no te llum directa sino que li entra de les naus laterals.
La torre campanar de la frontera principal es obra de Agusti Maiquez. Segons Viciana esta iglesia venia a substituir a l’antiga iglesia parroquial gotica que en 1363 ya debia existir.
Elements a destacar d’esta construccio son: el
- L'Altar Major (1829-1832), obra atribuida a Joan Març, d’estil neoclassic.
- Medallo –damunt de l’absit- en l’inscripcio “Haec Domus Dei” sostingut per dos angels entre els quals hi ha un baixrelleu que representa el Sant Sopar.
- La Capella de la Comunio, d’estil academiciste, centralisada i de forma quadrada, decorada en els seus murs en pintures realisades per Josep Vergara en el s. XVIII.
Orgue major
El orgue major, una de les peces mes notables d’esta seu, fon realisat per la familia Salanova i es sense dubte el millor exponent que es conserva de l’organeria barroca del Regne de Valencia. Era tan gran el mal estat de conservacio, que s’ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer.
Intervencions recents
Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imagens” han supost la neteja i restauracio integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparacio general de les cobertes.
De les vora 200 manifestacions artistiques sobreix el montage de l’antic Retaule de Sant Jaume, obra de l’italia Paolo de San Leocadio (1512-1519) que s’ha colocat front a l’altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimononics i l’altar major, tots ells en escultures d’artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amoros, etc), el notable Via Crucis” de Bernardo Mundana (Onda) i els quatre grans llenços de Vicent Castell.
L’Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d’Interes Cultural (BIC) en l'any 2004. L’escenari de l’itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal compren la cronologia que abarca del segle XVI al XVIII, aço es des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.