Claudi

Bust de Claudi, conservat en Versalles

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (llatí: Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus; Lugdunum, 1 d'agost de 10 a. C. - Roma, 13 d'octubre de 54), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà. El seu reinat començà el 24 de giner de l'any 41 i finalisà en l'any 54.

Pertanyia a la Família Júlia-Clàudia, formada pels familiars i hereus directes d'August, el fundador de l'imperi.

Biografia

Claudi va nàixer el dia 1 d'agost del 10 a. C. en Lugdunum -l'actual Lió-, el mateix dia en que es dedicava un altar a l'emperador August.

Els seus pares eren Neró Claudi Drus, germà de Tiberi, el qual, en l'any 14, seria el successor d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia, germana d'August. Els seus abuelos paterns eren Lívia Drusila i Tiberi Claudi Neró.

En l'any 9 a. C., quan Claudi tenia només un any, Drus va morir; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ya des de chicotet, Claudi va mostrar uns problemes de psicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feen semblar idiota; per això, ya des de chicotet, Claudi va patir el rebuig de la seua família: Sa mare el nomenava monstruo i el posava com a eixemple de subnormalitat, mentres que Lívia evitava ser vista en ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap atra missió que inculcar-li disciplina, ningú esperava res de Claudi perque tots el consideraven un inútil.

En l'adolescència, les disfuncions psicomotrius de Claudi varen semblar que remitien i la seua família va vore que tenia interés pels estudis. Per això, en l'any 7, l'historiador Titus Livi i Sulpici Flau varen ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps en Sulpici i en el filòsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar meravellat per la claritatt de l'oratòria de Claudi.

A la mort d'August, en l'any 14, Claudi ya tenia vint-i-tres anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu tio Tiberi, el poder ingressar al cursus honorum per poder començar d'esta manera la seua carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, pero va rebujar les seues peticions d'ocupar un càrrec.

Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren a Claudi com un possible hereu; ara bé, com el poder del pretorià Sejà estava en el seu cim, Claudi va estimar-se més deixar esta possibilitat per evitar aixina ser una més de les víctimes del terror de Sejà.

Despuix de mort Tiberi, el nou emperador, Calígula, va nomenar a Claudi el seu colega de consolat en l'any 37, per tal de venerar la memòria del seu pare, Germànic, germà de Claudi, pero pronte va començar a despreciar-lo, ridiculizant-lo davant del senat, exigint-li grans quantitats de diners i escarnint-lo en les seues celebracions.

Claudi a causa dels seus defectes físics va quedar apartat de les carreres militar i política, per lo que va dedicar gran part de la seua vida a l'escritura de llibres d'història i de treballs d'investigació erudita.

Accés al tro

Grato proclamant a Claudi emperador

Despuix de quatre anys de reinat de terror i de mostrar símptomes clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assessinat en l'any 41, a conseqüència d'una conspiració del cap dels pretorians Cassi Querea i molts senadors.

Una vegada que es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar a Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, a on el varen proclamar emperador. En saber la notícia de la proclamació de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi compareguera davant seu per decidir si l'aprovaven o no, pero est, intuint el perill, va negar-s'hi.

Al final, el senat va tindre que claudicar i acceptar a Claudi com a emperador, el qual, en agraïment, va perdonar a tots els assessins de Calígula, excepte a Cassi Querea, a qui va fer eixecutar.

Baix el reinat de Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió des de August, ya que es va dur a terme l'anexió de les províncies de Tràcia, Mauritània, Nòrica, Pamfília, Lícia i Judea. Ara be, la principal conquesta de Claudi va ser Britània.

Claudi va ordenar la realisació de moltes obres públiques tant en Roma com en les províncies. Va fer construir dos aqüeductes: l'Aqua Claudia, començat durant el reinat de Calígula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma en l'any 52. També feu restaurar l'aqüeducte Aqua Virgo.

Claudi va ser el primer emperador en nomenar lliberts, és dir, antics esclaus lliberats, com a funcionaris. Això ho va fer tant per la mala relació que mantenia en el senat com també perque considerava indigne que persones naixcudes lliures tingueren que servir-lo com si no foren iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va créixer a mesura que Claudi anava centralisant l'administració de l'imperi en les seues mans.

Claudi va casar-se quatre vegades. El seu primer matrimoni, en Plàucia Urgulanila, parenta d'Urgulània, confident de Lívia, va tindre lloc despuix de dos intents fallits, un dels quals a causa de la mort de la nóvia.

Mort

Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assessinat en verí, segurament bolets tòxics, el dia 13 d'octubre de l'any 54.

L'assassinat era fruit d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ya no hi havia necessitat de mantindre a Neró com a hereu de la corona en el cas que Claudi morira; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n per lo que, Agripina va decidir actuar per fer pujar a Neró al tro.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Claudi.

Predecessor: August

Emperador romà 41 - 54

Successor: Neró