Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{llengua| | |
| + | |nom= Esperanto | ||
| + | |nomnatiu= Esperanto | ||
| + | |pronunciació= | ||
| + | |atresdenominacions= | ||
| + | |estats= | ||
| + | |regió= Mundial | ||
| + | |parlants= 2 millons (aprox) | ||
| + | |parlantsnatius= | ||
| + | |parlantsnonatius= | ||
| + | |rank= No està entre els 100 primers | ||
| + | |família= Al ser artificial, no té família genètica. | ||
| + | |nació= No és oficial en ningun puesto | ||
| + | |fontcolor= | ||
| + | |regulat= [[Akademio de Esperanto]] | ||
| + | |iso1= eo | ||
| + | |iso2= epo | ||
| + | |iso3= epo | ||
| + | |sil= epo | ||
| + | |mapa= | ||
| + | }} | ||
| + | |||
| + | [[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]] | ||
| + | L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional). | ||
| + | |||
| + | L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus. | ||
== Objectiu == | == Objectiu == | ||
| − | |||
La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics. | La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics. | ||
| − | + | {{traduït de|as|Esperanto}} | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
| + | [[Categoria:Llingüística]] | ||
| + | [[Categoria:Llengües artificials]] | ||
Revisió de 10:21 19 jun 2009
| Esperanto Esperanto | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | |
| Regió: | Mundial |
| Parlants: | 2 millons (aprox) |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Al ser artificial, no té família genètica. |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto |
| Regulat per: | Akademio de Esperanto |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | eo |
| ISO 639-2 | epo |
| ISO/FDIS 639-3 | epo |
| SIL | epo |
| vore també: llengua | |
L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon La lingvo internacia (en valencià: La llengua internacional).
L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
Objectiu
La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul as.wikipedia.org/wiki/Esperanto de la Wikipedia en asamés, baix llicència Creative Commons-BY-SA.