Diferència entre les revisions de "Llengües aramees"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
|regulat=- | |regulat=- | ||
|iso1=- | |iso1=- | ||
| − | |iso2=arc|sil=arc (antic arameu)<br />aii ( | + | |iso2=arc|sil=arc (antic arameu)<br />aii (neoarameu)<br />aij (lishanid noshan)<br />amw (neoarameu occidental)<br />bhn (neoarameu bothan<br />bjf (neoarameu judeu barzani)<br />cld (neoarameu caldeu)<br />hrt (hertevi)<br />huy (hulaula)<br />kqd (koy sanjaq surat)<br />lhs (mlahso)<br />lsd (lishana deni)<br />mid (mandai modern)<br />myz (mandai clàssic)<br />sam (samarità)<br />syc (siriac)<br />syn (senaya)<br />tmr (arameu judeu babilònic)<br />trg (lishan didan)<br />tru (turoyo) |
}} | }} | ||
Revisió de 17:04 17 jun 2022
| Arameu ' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Armènia, Azerbaidjan, Síria, Líban, Israel, Iraq, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia i Palestina |
| Regió: | Orient Mitjà |
| Parlants: | 500.000 |
| Rànquing: | |
| Família: | Afroasiàtica Semítica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | - |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | arc |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | arc (antic arameu) aii (neoarameu) aij (lishanid noshan) amw (neoarameu occidental) bhn (neoarameu bothan bjf (neoarameu judeu barzani) cld (neoarameu caldeu) hrt (hertevi) huy (hulaula) kqd (koy sanjaq surat) lhs (mlahso) lsd (lishana deni) mid (mandai modern) myz (mandai clàssic) sam (samarità) syc (siriac) syn (senaya) tmr (arameu judeu babilònic) trg (lishan didan) tru (turoyo) |
| {{{mapa}}} | |
| vore també: llengua | |
L'arameu (Ârâmâyâ, hebreu ארמית Arâmît) és una llengua semítica parlada en el Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perque va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Originàriament contenia un alfabet particular, despuix es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots ells fonètics). Un dels documents més importants per estudiar-lo són els controvertits Manuscrits del mar Mort o Rotlles de Qumran.