Diferència entre les revisions de "Fonamentalisme religiós"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.  
 
El '''fonamentalisme''' designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.  
  
Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua propia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.
+
Este terme s'aplica en el cas de la [[religió]] especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Última revisió del 08:57 1 jun 2022

El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per este dogma. Es caracterisa per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador en qui no compartix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

Este terme s'aplica en el cas de la religió especialment a certs moviments (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llor investigació de la purea, del retorn als orígens de les pròpies creences, realisen una estricta observança d'un conjunt de principis i solen demandar una aplicació a la vida social, econòmica i política de les escritures o texts fonamentals en la seua pròpia doctrina. S'oponen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, aixina com a la lliberalisació de les costums.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Appleby, R. Scott, Gabriel Abraham Almond i Emmanuel Sivan (2003). Strong Religion. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-01497-5 (en anglès)
  • Armstrong, Karen (2001). The Battle for God: A History of Fundamentalism. Nova York: Ballantine Books. ISBN 0-345-39169-1 (en anglès)
  • Brasher, Brenda E. (2001). The Encyclopedia of Fundamentalism. Nova York: Routledge. ISBN 0-415-92244-5 (en anglès)
  • Caplan, Lionel. (1987). "Studies in Religious Fundamentalism". Londres: The MacMillan Press Ltd. (en anglès)
  • Dorff, Elliot N. i Rosett, Arthur, A Living Tree; The Roots and Growth of Jewish Law, SUNY Press, 1988. (en anglès)
  • Gorenberg, Gershom. (2000). The End of Days: Fundamentalism and the Struggle for the Temple Mount. Nova York: The Free Press.
  • Giddens, Anthony. (2006). Sociologia. Madrid: Alianza Editorial. ISBN:974-84-206-4845-3. (en castellà)
  • Hindery, Roderick. 2001. Indoctrination and Self-deception or Free and Critical Thought? Mellen Press: aspects of fundamentalism, p. 69–74. (en anglès)
  • Lawrence, Bruce B. Defenders of God: The Fundamentalist Revolt against the Modern Age. San Francisco: Harper & Row, 1989. (en anglès)
  • Marsden; George M. (1980). Fundamentalism and American Culture: The Shaping of Twentieth Century Evangelicalism, 1870-1925 Oxford University Press (en anglès)
  • Marty, Martin E. i R. Scott Appleby (editors). The Fundamentalism Project. Chicago: University of Chicago Press. (en anglès)
    • (1991). Volume 1: Fundamentalisms Observed. ISBN 0-226-50878-1 (en anglès)
    • (1993). Volume 2: Fundamentalisms and Society. ISBN 0-226-50880-3 (en anglès)
    • (1993). Volume 3: Fundamentalisms and the State. ISBN 0-226-50883-8 (en anglès)
    • (1994). Volume 4: Accounting for Fundamentalisms. ISBN 0-226-50885-4 (en anglès)
    • (1995). Volume 5: Fundamentalisms Comprehended. ISBN 0-226-50887-0 (en anglès)
  • Noll, Mark A. A History of Christianity in the United States and Canada. Grand Rapids: Eerdmans, 1992. (en anglès)
  • Ruthven, Malise (2005). "Fundamentalism: The Search for Meaning". Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-280606-8 (en anglès)
  • Torrey, R.A. (ed.). (1909). The Fundamentals. Los Angeles: The Bible Institute of Los Angeles (B.I.O.L.A. ara Biola University). ISBN 0-8010-1264-3 (en anglès)
  • "Religious movements: fundamentalist." A Goldstein, Norm (Ed.) (2003). The Associated Press Stylebook and Briefing on Media Law 2003 (38a edició), p. 218. Nova York: The Associated Press. ISBN 0-917360-22-2. (en anglès)