Diferència entre les revisions de "Antonio Pascual Abad"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia. Va realisar les làmines de l'Antic i Nou Testament | + | Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia. Va realisar les làmines de l'Antic i Nou Testament editades per Vicente Boix en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). |
| − | Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a palmitos. Va expondre en l'exposició universal de Londres de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]). | + | Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]). |
| − | Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar auques. | + | Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar [[Auca|auques]]. |
| − | Atres obres seues són ''La psiquis'' ([[1840]]) i la ''Galeria pintoresca'' ([[1847]]). També es coneixen algunes | + | Atres obres seues són ''La psiquis'' ([[1840]]) i la ''Galeria pintoresca'' ([[1847]]). També es coneixen algunes litografies de sants i vérgens. |
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés fon filla seua. | La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés fon filla seua. | ||
Revisió de 07:54 15 feb 2022
Antonio Pascual Abad (Alcoy, 17 de novembre de 1809 - Valéncia, 29 de juny de 1882) fon un litógraf i gravador valencià del sigle XIX.
Biografia
Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En 1833 obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en 1839 es va establir en la ciutat de Valéncia. Va realisar les làmines de l'Antic i Nou Testament editades per Vicente Boix en 1841, aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846).
Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals de 1845 i 1851 fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a palmitos. Va expondre en l'exposició universal de Londres de 1851 coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia (1860).
Se li considera també un dels millors palmiters valencians. També va ilustrar auques.
Atres obres seues són La psiquis (1840) i la Galeria pintoresca (1847). També es coneixen algunes litografies de sants i vérgens.
La pintora Isabel Pascual-Abad i Francés fon filla seua.