Diferència entre les revisions de "Eduart Martínez i Ferrando"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Estudià Dret i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va ser atret per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que en [[1908]] va ser un dels fundadors de la [[Joventut Valencianista]]. En [[1917]] va acompanyar [[Ignasi Vilallonga]] a entrevistar-se en [[Francesc Cambó]]. Fon un dels firmants de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i formà part del nou partit [[Unió Valencianista Regional]]. Destacat polemiste partidari de l'unitat de la llengua valenciana i la catalana, lo que va reflectir en numeroses publicacions i revistes com [[Las Provincias]], [[Pàtria Nova]], La Veu de Catalunya o [[Valéncia Nova]], a on es va enfrontar a [[Josep Maria Bayarri]]. | + | Estudià Dret i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va ser atret per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que en [[1908]] va ser un dels fundadors de la [[Joventut Valencianista]]. En l'any [[1917]] va acompanyar [[Ignasi Vilallonga]] a entrevistar-se en [[Francesc Cambó]]. Fon un dels firmants de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i formà part del nou partit [[Unió Valencianista Regional]]. Destacat polemiste partidari de l'unitat de la llengua valenciana i la catalana, lo que va reflectir en numeroses publicacions i revistes com [[Las Provincias]], [[Pàtria Nova]], La Veu de Catalunya o [[Valéncia Nova]], a on es va enfrontar a [[Josep Maria Bayarri]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
Revisió de 11:35 7 gin 2022
Eduart Martínez i Ferrando (Valéncia, 1883 - 1935) fon un escritor i intelectual valencià d'ideologia pancatalanista, germà d'Ernest Martínez i Ferrando i Daniel Martínez i Ferrando.
Biografia
Estudià Dret i Filosofia en l'Universitat de Valéncia, a on va ser atret per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que en 1908 va ser un dels fundadors de la Joventut Valencianista. En l'any 1917 va acompanyar Ignasi Vilallonga a entrevistar-se en Francesc Cambó. Fon un dels firmants de la Declaració Valencianista de 1918 i formà part del nou partit Unió Valencianista Regional. Destacat polemiste partidari de l'unitat de la llengua valenciana i la catalana, lo que va reflectir en numeroses publicacions i revistes com Las Provincias, Pàtria Nova, La Veu de Catalunya o Valéncia Nova, a on es va enfrontar a Josep Maria Bayarri.
Obra
- Síntesi de criteri valencianista (1918)
- L'arxiu municipal (1919)
- La casa de la generalitat del regne de València (1920)
- Vida d'infant (1921)
- La indústria valenciana de la seda (1933)