Diferència entre les revisions de "Pla Hidrològic Nacional"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Pla Hidrològic Nacional''' (PHN), en [[castellà]] ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]]. | + | El '''Pla Hidrològic Nacional''' (PHN), en [[castellà]] ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol, [[BOE]] 161 de 6.7.2001), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]]. |
== Objectius == | == Objectius == | ||
Revisió de 15:46 3 gin 2022
El Pla Hidrològic Nacional (PHN), en castellà Plan Hidrológico Nacional, (Llei 10/2001, de 5 de juliol, BOE 161 de 6.7.2001), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel Congrés espanyol en l'any 2001.
Objectius
El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua de l'Ebre. Un proyecte per a transferir aigua des de la conca de l'Ebre a Barcelona, Castelló, Valéncia, Alacant, Múrcia i Almeria.
Aprovació del PHN
El PHN fon aprovat l'any 2001 pel Parlament espanyol, pel Partit Popular (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura 2000-2004, sent el seu president José María Aznar.
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del Consell Nacional de l'Aigua. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'Unió Europea i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la Constitució espanyola i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu.
Derogació del PHN
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, 2004-2008) guanyà el Partit Socialiste (PSOE) i fon investit president José Luis Rodríguez Zapatero.
El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a Carod Rovira), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en Espanya, en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.