Batalla de Sama

La Batalla de Sama fon l'última batalla de la Segona Guerra Púnica, en ella s'enfrontaren: l'eixèrcit romà dirigit per Publius Cornelius Escipion i l'eixèrcit cartaginés dirigit per Aníbal Barca. La batalla fon un èxit romà i forçà la rendició de Cartago.

Situació ans de la batalla.

Les tropes romanes havien desembarcat prop de la ciutat Cartaginesa d'Útica i havien sitiat la ciutat. Lo rest de l'eixèrcit romà alvançà cap a l'interior del territori cartaginés. Mentres Anibal era forçat pel senat cartaginés a tornar a la seua pàtria, Aníbal va complir, no sense arrasar primer tot el sur de la península itàlica. Ans de la gran batalla n'hi hagueren diferents escaramusses entre els romans i els cartaginesos eixint sempre victoriosos els romans. Mentres Aníbal preparava el seu eixèrcit en la ciutat de Cartago, els romans pacten en un líder númida, Massinisa; els cartaginesos també havien pactat en un atre líder númida, Sifax. Açò volia dir que els 2 bandos contarien en els servicis de la ràpida cavalleria númida. Poques hores ans de la batalla Aníbal i Escipion se reuniren en l'esplanada de Sama, pero no n'hi hagué acort.

Formació de les tropes dels romans.

Escipió forma a les seues tropes a l'estil tradicional romà, davant estava l'infanteria llaugera, els velites, en el centre de l'eixèrcit formaven els tres tipos d'infanteria pesà:hastati (els més jóvens i inexperts) davant, príncips (hastati més experimentats), en mig i al final en la reserva els triarii (tropa d'èlit que servia de reserva). En les ales Escipió colocà a la cavalleria itàlica (dreta), i a la cavalleria númida junt a la seua infanteria (esquerra). Pero a diferencia de lo tradicional, Escipió no els mana formar en files horisontals perfectes si no que els mana formar en chicotetes columnes pa aixina poder canalizar als elefants.

Formació dels cartaginesos

Anibal formà al seu eixercit en tres files colocant a les ales cavalleria númida (esquerra) i cavalleria púnica (dreta). La gran massa d'infanteria es repartí entre tres files horisontals una davant de atra; en la primera i la segona estaven la infanteria púnica,líbia i mercenària (entre els cu als es travaven soldats tan dispars que anaven des de falangistes macedonis a infanteria llaugera mauritana). En la tercera fila es trobava la flor i la nata de les files cartagineses; els veterans D'italià, tropa perfectament armà en armes i armadures de primera calitat, i lo més important l'experiència de grans batalles (la campanya en la meseta Sagunt,Trebia,Tessino,Trasimeno i Cannas) una tropa casi invencible. Pa acabar en front de les files cartagineses es trobaven 30 elefants que tenien la missió de trencar les files romanes.

El principi de la batalla

Només escomençar la batalla els dos bandos amansaren un cara l'atre, el primer assalt fon entre els velites i els elefants, els elefants mal entrenats i mal armats no pogueren trencar la fila del velites, el dur entrenament al que Escipio havia somés al seus hòmens estava fluctuant; llavors els elefants se retiraren en desbandada i choquen en la cavalleria púnica, esta queda destrossada.

El segon assalt

En aquell moment tan difícil per a l'eixercit cartaginés la cavalleria romana i la cartaginesa entaulen combat. El resultat fon la destrucció i retirada de la cavalleria cartaginesa perseguida per la romana. Aníbal te que lliurar una batalla contra-rellonge, si la cavalleria el rodejà esta acabat pero en un atac frontal te les de guanyar. Aníbal te que decidir, optar per un atac frontal.

El gran choc

Els cartaginesos prenen l'ofensiva a la batalla, i ataquen als romans en les dos primeres files deixant en reserva als veterans d'Itàlia, les dos envestides són ben aguantades pels hastati, llavors aplega el moment de assaltar les posicions romanes en la reserva, els veterans d'Itàlia, el gran entrenament que Escipió havia donat als seus hòmens dona efecte i les forces romanes formen en una llinea horisontal, pero, les forçes d'Aníbal són superiors i poquet a poquet la batalla va tornant-se al seu favor; cada volta cauen més romans i menys cartaginesos.

El final de la batalla

En eixe moment la cavalleria romana torna per la retaguàrdia i atacà als cartaginesos per d'arrere, el resultat fon una carniceria, Aníbal tingué que fugir a Cartago i este rendir-se incondicionalment.