|
|
| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | == Història == | | == Història == |
| | | | |
| − | La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.
| + | Les primeres senyes sobre l'activitat humana en la comarca es remonten al [[Calcolític]]. A esta época pertanyen els gravats [[Art rupestre|rupestres]] —o [[petroglifo]]s— més antics d'un conjunt de [[art prehistòric]] que comprén un arc temporal comprés entre el 4000 . C. i la [[Antiga Roma|época Romana]]. |
| − | | |
| − | Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.
| |
| − | | |
| − | Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de [[Baños de Montemayor]], el Pont d'[[Abadia]], i la Vila Romana de [[la Granjuela]], situada en [[Casas del Monte]]. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.
| |
| − | | |
| − | En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil [[mudéixar]].
| |
| | | | |
| | == Municipis i pedanies == | | == Municipis i pedanies == |
Revisió de 12:32 31 oct 2021
|
|
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
La comarca històrica de Las Hurdes està situada al nort de la província de Càceres. No està constituïda com a comarca administrativa.
Geografia
Las Hurdes se situa en el nort de la província extremenya de Càceres, en el llímit en la de Salamanca. Es tracta d'un terreny montanyós de clima mediterràneu en influència atlàntica. La comarca llimita en la serra de Gata, les Terres de Granadilla i la serra de França (Salamanca). Forma part de la cridada «Espanya humida».
Sèt rius reguen els seus valls: el riu Mal o Ladrillar, el riu Batuecas, el Hurdano, el riu Malvellido, el riu Esperabán, el riu Ovejuela i el riu de Los Àngeles.
Història
Les primeres senyes sobre l'activitat humana en la comarca es remonten al Calcolític. A esta época pertanyen els gravats rupestres —o petroglifos— més antics d'un conjunt de art prehistòric que comprén un arc temporal comprés entre el 4000 . C. i la época Romana.
Municipis i pedanies
|
|
U o més enciclopedistes estan treballant actualment en estendre est artícul.És possible que, a causa d'això, n'hi hagen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en la seua pàgina d'usuari o en la pàgina de discussió de l'artícul per a poder coordinar la redacció.
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Municipis
Pedanies
Vore també
_(M_2217).jpg)