Diferència entre les revisions de "El genuïnisme i l'autoodi"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
La sinopsis del llibre segons l'autor: | La sinopsis del llibre segons l'autor: | ||
| − | El genuïnisme | + | El genuïnisme és un subproducte del [[catalanisme]], el paradigma dominant epistemicament en la controversia valencià / catala. L'analisis d'alguns elements prototipics en diverses obres de divulgadors, lexicòecs, gramàtics o filòlecs d'est àmbit valida, de forma extensa i en pocs dubtes, la meua l'hipòtesis. El genuïnisme és una ideologia –perque es conforma com un vore orientat– llingüística –perque es referix a un camp de debat en la nostra societat– redentora –perque exculpa als censors idiomàtics, durant décades, i restituïx màgicament la competència als valencianoparlants–. |
| − | L'atra cara de la moneda, | + | L'atra cara de la moneda, és l'autoodi, el despreci o l'infravaloració de lo propi que justificaria la condena d'una part de la [[llengua valenciana]], i, en simultanea compensació, l'estima o apreci per lo foraster. Este procés sicosocial unitari i doble està en la base de la conducta idiomàtica històrica dels castellanistes i dels catalanistes. |
| − | Lo que ara, circumstancialment, defenen els catalanistes-genuïnistes de sempre (transmutats nominalment en ‘valencianistes’) es lo que hem | + | Lo que ara, circumstancialment, defenen els catalanistes-genuïnistes de sempre (transmutats nominalment en ‘valencianistes’) es lo que hem defés els valencianistes de tota la vida. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 18:30 26 oct 2021
El genuïnisme i l'autoodi és el títul d'un llibre de l'autor Antoni Fontelles, professor, escritor i periodiste valencià.
Ficha del llibre
Títul: El genuïnisme i l'autoodi.
Autor: Antoni Fontelles i Fontestad
Lloc i any d'edició: (Valéncia, 2020).
Editorial: Edicions Mosseguello.
ISBN: 978-84-122763-0-5.
Sinopsis
La sinopsis del llibre segons l'autor:
El genuïnisme és un subproducte del catalanisme, el paradigma dominant epistemicament en la controversia valencià / catala. L'analisis d'alguns elements prototipics en diverses obres de divulgadors, lexicòecs, gramàtics o filòlecs d'est àmbit valida, de forma extensa i en pocs dubtes, la meua l'hipòtesis. El genuïnisme és una ideologia –perque es conforma com un vore orientat– llingüística –perque es referix a un camp de debat en la nostra societat– redentora –perque exculpa als censors idiomàtics, durant décades, i restituïx màgicament la competència als valencianoparlants–.
L'atra cara de la moneda, és l'autoodi, el despreci o l'infravaloració de lo propi que justificaria la condena d'una part de la llengua valenciana, i, en simultanea compensació, l'estima o apreci per lo foraster. Este procés sicosocial unitari i doble està en la base de la conducta idiomàtica històrica dels castellanistes i dels catalanistes.
Lo que ara, circumstancialment, defenen els catalanistes-genuïnistes de sempre (transmutats nominalment en ‘valencianistes’) es lo que hem defés els valencianistes de tota la vida.