Diferència entre les revisions de "Adeline Rucquoi"
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Ha publicat monografies com ''Valladolit en l'Edat Mija'' (Conselleria d'Educació i Cultura de la Junta de Castella i Lleó, [[1987]]) —composta per dos volums: «Génesis d'un poder» i «El món abreviat (1367-1474)» i descrita per [[Peter Linehan]] com una «biografía» de la ciutat—, ''Rex, sapientia, nobilitas: estudis sobre la península ibérica migeval'' (Universidad de Granada, [[2006]]), ''Aimer dans l'Espagne médiévale. Plaisirs licites et illicites'' (Les Belles-Lettres, [[2008]]) o ''Mille fois à Compostelle. Pèlerins du Moyen Âge'' (Les Belles Lettres, [[2014]]), entre atres. En la seua producció es conta també una ''Historia medieval de la Península Ibérica''. | Ha publicat monografies com ''Valladolit en l'Edat Mija'' (Conselleria d'Educació i Cultura de la Junta de Castella i Lleó, [[1987]]) —composta per dos volums: «Génesis d'un poder» i «El món abreviat (1367-1474)» i descrita per [[Peter Linehan]] com una «biografía» de la ciutat—, ''Rex, sapientia, nobilitas: estudis sobre la península ibérica migeval'' (Universidad de Granada, [[2006]]), ''Aimer dans l'Espagne médiévale. Plaisirs licites et illicites'' (Les Belles-Lettres, [[2008]]) o ''Mille fois à Compostelle. Pèlerins du Moyen Âge'' (Les Belles Lettres, [[2014]]), entre atres. En la seua producció es conta també una ''Historia medieval de la Península Ibérica''. | ||
| + | == Cita == | ||
{{Cita| en "Rex et sapientia: Estudios sobre la Península Ibérica medieval", p. 265; "Hacia 1440, el canónigo Francesch de Pertusa dedicó una de las tres partes de su tratado de teología, '''escrito en valenciano''', al problema del pecado original" }} | {{Cita| en "Rex et sapientia: Estudios sobre la Península Ibérica medieval", p. 265; "Hacia 1440, el canónigo Francesch de Pertusa dedicó una de las tres partes de su tratado de teología, '''escrito en valenciano''', al problema del pecado original" }} | ||
Revisió de 17:26 23 set 2021
Adeline Rucquoi (Brusseles, 1949) és una historiadora, hispanista i migevalista francesa.
Biografia
Naixcuda en la ciutat belga de Brusseles en l'any 1949[1] i de nacionalitat francesa,[2][3] Rucquoi, ha fet estudis de l'història migeval peninsular en l'àmbit castellà, és Doctora en Història per l'Universidad de la Sorbona (París) [4] i dedicà la seua tesis doctoral a la ciutat de Valladolid. Està especialisada en història de la Península Ibèrica en la Edat Mija, especialment en el Camí de Santiago,[1] pertany al Comité Internacional d'Experts del Camí de Santiago, a la Societat Espanyola de Migevalistes, i membre corresponent de la Real Acadèmia de l'Història d'Espanya, aixina com de les corresponents de Mèxic i Portugal.
Ha publicat monografies com Valladolit en l'Edat Mija (Conselleria d'Educació i Cultura de la Junta de Castella i Lleó, 1987) —composta per dos volums: «Génesis d'un poder» i «El món abreviat (1367-1474)» i descrita per Peter Linehan com una «biografía» de la ciutat—, Rex, sapientia, nobilitas: estudis sobre la península ibérica migeval (Universidad de Granada, 2006), Aimer dans l'Espagne médiévale. Plaisirs licites et illicites (Les Belles-Lettres, 2008) o Mille fois à Compostelle. Pèlerins du Moyen Âge (Les Belles Lettres, 2014), entre atres. En la seua producció es conta també una Historia medieval de la Península Ibérica.
Cita
Referencies
- ↑ 1,0 1,1 Xurxo Lobato. «Peregrinos, no vagabundos», 21 de agosto de 2010.
- ↑ «Adeline Rucquoi - Camino de Santiago en Galicia: web oficial». Consultat el 16 de noviembre de 2017.
- ↑ Oriol López. ««El hallazgo de la tumba de Santiago fue una respuesta política para dar legitimidad al Reino frente a Roma»», 13 de julio de 2016.
- ↑ «Adeline Rucquoi».
Enllaços externs
- Entrevista a Rucquoi en portugués