Diferència entre les revisions de "Ignaci Vergara"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Ignaci Vergara Gimeno | | nom = Ignaci Vergara Gimeno | ||
| − | | image = [[File:Ignasi Vergara, sala de personatges il·lustres del palau del marqués de Dosaigües.JPG | + | | image = [[File:Ignasi Vergara, sala de personatges il·lustres del palau del marqués de Dosaigües.JPG|250px]] |
| peu = Ignaci Vergara, obra de Josep Brel | | peu = Ignaci Vergara, obra de Josep Brel | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
Revisió de 18:01 21 jul 2021
| Ignaci Vergara Gimeno | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Ignaci Vergara, obra de Josep Brel | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escultor | ||
| Naiximent: | 1715 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 13 d'abril de 1776 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ignaci Vergara Gimeno (Valéncia, 1715 - † 13 d'abril de 1776) va ser un escultor valencià, d'estil barroc final.
Biografia
Va realisar el seu aprenentage en el taller del seu pare, el també escultor Francisco Vergara el major, junt al seu germà José Vergara Gimeno, que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'Evaristo Muñoz i Konrad Rudolf.
Va ser fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i Escola de les Nobles Arts en Valéncia; i acadèmic de mèrit de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando (Madrit).
La seua obra més important és la portada del Palau del Marqués de Dosaigües (Valéncia, 1744), la traça arquitectònica del qual és d'Hipòlit Rovira. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric Àngels venerant a María de la portada de la Catedral de Valéncia, les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquín, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martín i l'image de Sant Bruno de la capella de l'Universitat de Valéncia. Com a imaginer en fusta, va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.
En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de Carlos III acompanyat de la Justícia i la Prudència en el Palau de Justícia de Valéncia, que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.