Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto"
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Enllaços == | == Enllaços == | ||
| − | * [ | + | * [https://esperanto-ondo.ru/88-lode.htm#88-23 La valencia lingvo en danĝero] |
{{traduït de|ast|Esperanto}} | {{traduït de|ast|Esperanto}} | ||
[[Categoria:Llengües artificials]] | [[Categoria:Llengües artificials]] | ||
Revisió de 08:02 17 maig 2021
| Esperanto Esperanto | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | |
| Regió: | Mundial |
| Parlants: | 2 millons (aprox) |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Al ser artificial, no té família genètica. |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en cap lloc |
| Regulat per: | Akademio de Esperanto |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | eo |
| ISO 639-2 | epo |
| ISO/FDIS 639-3 | epo |
| SIL | epo |
| vore també: llengua | |
L'esperanto és un idioma planificat, creat per l'oftalmòlec polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon La lingvo internacia (en valencià: La llengua internacional).
L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (despuix de l'idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per raïls de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica es basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En una estructura llògica (per eixemple les terminacions -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant raïls, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de raïls poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa de l'idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
Objectiu
La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per lo tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.
Vore també
Enllaços
- La valencia lingvo en danĝero
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ast.wikipedia.org/wiki/Esperanto de la Wikipedia en asturià, baix llicència Creative Commons-BY-SA.