Diferència entre les revisions de "Els Minyons"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Els Minyons''' foren un cos de guàrdia contra malfatans del Regne de Valéncia, que es creà en el sigle XVI i es mantingué fins a ben…») |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | + | Apareixen documents de l'existència d'esta policia en el [[sigle XVII]]. Els Minyons foren creats en l'any [[1622]] com un cos de vigilància depenent de la Generalitat del Regne de Valéncia. Podem dir que foren la policia valenciana, una milícia foral valenciana, al servici de la Generalitat del Regne de Valéncia. | |
Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a [[1399]], denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la [[ciutat de Valéncia]]. | Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a [[1399]], denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la [[ciutat de Valéncia]]. | ||
| − | Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador | + | Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia, Félix de la Croix de Chevrières, l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament. |
Fon la revolució de [[1868]] la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. | Fon la revolució de [[1868]] la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. | ||
Revisió de 10:47 10 jul 2020
Els Minyons foren un cos de guàrdia contra malfatans del Regne de Valéncia, que es creà en el sigle XVI i es mantingué fins a ben entrat el XIX. Gojà d'uniforme propi en predomini del color blau.
Història
Apareixen documents de l'existència d'esta policia en el sigle XVII. Els Minyons foren creats en l'any 1622 com un cos de vigilància depenent de la Generalitat del Regne de Valéncia. Podem dir que foren la policia valenciana, una milícia foral valenciana, al servici de la Generalitat del Regne de Valéncia.
Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a 1399, denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la ciutat de Valéncia.
Ni Felip V ni el Decret de Nova Planta acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia, Félix de la Croix de Chevrières, l'any 1774, impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.
Fon la revolució de 1868 la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians.
Objectius
El seus objectius eren el de perseguir a malfatans, lladres i contrabandistes, o a la custòdia dels boscs reals, i ajudar al Justícia. Curiosament, tenien l'obligació de recórrer cada més tot el Regne, ara Comunitat Valenciana, per a “netejar-lo de malfatans”.
Entre les seues atribucions també es trobava la de vigilar els boscs, per lo que alguns els han tendit a identificar com a antecessors de la Guàrdia Civil.
Uniforme
Els Minyons disponien d'un uniforme propi i característic on predominava el blau, sobretot en detalls de la casaca i en els pantalons.