Diferència entre les revisions de "Història d'Albània"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Bazar Tirana (ca. 1900).jpg|thumb|300px|Basar en la ciutat de [[Tirana]] en [[1900]].]]
+
[[Archiu:Bazar Tirana (ca. 1900).jpg|thumb|300px|Basar en la ciutat de [[Tirana]] en l'any [[1900]].]]
 
L''''història d'Albània''' com a estat independent començà despuix de les [[Guerres Balcàniques]] ([[1912]]-[[1913]]). En eixe temps [[Albània]] era un país subdesenrollat i la llar d'una miqueta menys d'un milló de persones dividides en tres grans grups [[religió|religiosos]] i dos distintes [[classe social|classes socials]]: aquells que eren amos de la terra i defenien els seus drets [[Feudalisme|semifeudals]], i aquells que no ho eren. Els primers sempre varen tindre el control dels llocs de poder en el centre i sur del país, per tant esperaven mantindre els seus privilegis una volta que Albània es fera independent. No obstant, la majoria de la població havia començat a qüestionar eixa situació. Ademés, casi tota l'[[aristocràcia]] terratinent professava la [[Islam|religió musulmana]], aixina com la majoria dels oficials i funcionaris públics entrenats per l'administració de l'[[Imperi otomà]]. En conseqüència la majoria dels llocs administratius -en tots els nivells- era manejat per albaneses de religió musulmana.
 
L''''història d'Albània''' com a estat independent començà despuix de les [[Guerres Balcàniques]] ([[1912]]-[[1913]]). En eixe temps [[Albània]] era un país subdesenrollat i la llar d'una miqueta menys d'un milló de persones dividides en tres grans grups [[religió|religiosos]] i dos distintes [[classe social|classes socials]]: aquells que eren amos de la terra i defenien els seus drets [[Feudalisme|semifeudals]], i aquells que no ho eren. Els primers sempre varen tindre el control dels llocs de poder en el centre i sur del país, per tant esperaven mantindre els seus privilegis una volta que Albània es fera independent. No obstant, la majoria de la població havia començat a qüestionar eixa situació. Ademés, casi tota l'[[aristocràcia]] terratinent professava la [[Islam|religió musulmana]], aixina com la majoria dels oficials i funcionaris públics entrenats per l'administració de l'[[Imperi otomà]]. En conseqüència la majoria dels llocs administratius -en tots els nivells- era manejat per albaneses de religió musulmana.
  

Revisió de 11:33 25 feb 2020

Basar en la ciutat de Tirana en l'any 1900.

L'història d'Albània com a estat independent començà despuix de les Guerres Balcàniques (1912-1913). En eixe temps Albània era un país subdesenrollat i la llar d'una miqueta menys d'un milló de persones dividides en tres grans grups religiosos i dos distintes classes socials: aquells que eren amos de la terra i defenien els seus drets semifeudals, i aquells que no ho eren. Els primers sempre varen tindre el control dels llocs de poder en el centre i sur del país, per tant esperaven mantindre els seus privilegis una volta que Albània es fera independent. No obstant, la majoria de la població havia començat a qüestionar eixa situació. Ademés, casi tota l'aristocràcia terratinent professava la religió musulmana, aixina com la majoria dels oficials i funcionaris públics entrenats per l'administració de l'Imperi otomà. En conseqüència la majoria dels llocs administratius -en tots els nivells- era manejat per albaneses de religió musulmana.

Enllaços externs

Història d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània