Diferència entre les revisions de "Migevalisme"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Es denomina '''medievalisme''' no solament a la qualitat o caràcter de medieval, sino a l'interés per l'época i els temes medievals i el seu estudi. | Es denomina '''medievalisme''' no solament a la qualitat o caràcter de medieval, sino a l'interés per l'época i els temes medievals i el seu estudi. | ||
− | '''Medievaliste''' és l'especialiste en estes matèries. Es desenrolla tant en l'historiografia com en la ficció, en representacions de majors o menors anacronismes o fidelitat a l'época; fins i tot és un dels temes més tractats en la pintura d'història. Per la seua banda, l'arquitectura historicista del [[sigle XIX]] tingué en l'[[Edat Mija]] la seua principal font d'inspiració; sobretot el neogòtic, on va destacar la llabor al mateix temps restauradora i recreadora de Eugène Viollet-li-Duc, i el neomudéixar. | + | '''Medievaliste''' és l'especialiste en estes matèries. Es desenrolla tant en l'historiografia com en la ficció, en representacions de majors o menors anacronismes o fidelitat a l'época; fins i tot és un dels temes més tractats en la pintura d'història. Per la seua banda, l'arquitectura historicista del [[sigle XIX]] tingué en l'[[Edat Mija]] la seua principal font d'inspiració; sobretot el neogòtic, a on va destacar la llabor al mateix temps restauradora i recreadora de Eugène Viollet-li-Duc, i el neomudéixar. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 19:38 17 gin 2020
Es denomina medievalisme no solament a la qualitat o caràcter de medieval, sino a l'interés per l'época i els temes medievals i el seu estudi.
Medievaliste és l'especialiste en estes matèries. Es desenrolla tant en l'historiografia com en la ficció, en representacions de majors o menors anacronismes o fidelitat a l'época; fins i tot és un dels temes més tractats en la pintura d'història. Per la seua banda, l'arquitectura historicista del sigle XIX tingué en l'Edat Mija la seua principal font d'inspiració; sobretot el neogòtic, a on va destacar la llabor al mateix temps restauradora i recreadora de Eugène Viollet-li-Duc, i el neomudéixar.