Diferència entre les revisions de "Tristan Tzara"
m (Text reemplaça - 'època' a 'época') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]] | [[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]] | ||
| − | '''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment. | + | '''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el [[16 d'abril]] de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment. |
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]). | A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]). | ||
| − | Faltà en [[decembre]] de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París. | + | Faltà en [[decembre]] de l'any [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París. |
==Obres== | ==Obres== | ||
Revisió de 17:33 12 gin 2020
Tristan Tzara, naixcut en el municipi de Moineşti, comarca de Bacau (Romania) el 16 d'abril de 1896, fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en França. És conegut principalment per ser el fundador del moviment dadaista, escrivint primer en Zurich i més tart en París els primers manifestos del moviment.
Biografia
Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment Dada, que fundà junt en atres artistes com Hans Arp o Hugo Ball, una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del surrealisme.
El moviment dadaista s'originà en Zurich, durant la I Guerra Mundial; Tzara escribí els primers textos Dadá — La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", 1916) i Vingt-cinq poèmes ("Vint-i-cinc Poemes", 1918), aixina com els manifests del moviment: Sept manifestes Dada ("Set manifests Dadà", 1924). En París organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'épater le bourgeois, "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.
Cap a finals de l'any 1929 s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'André Breton, Louis Aragon i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació marxista. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'escritura automàtica, entre ells el collage i el cadàver exquisit. D'esta época data el seu llibre L'Homme approximatif ("L'home aproximat", 1931).
A lo llarc de la II Guerra Mundial s'incorporà a la resistencia francesa; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any 1947, s'afilià al Partit Comuniste Francés. La seua militància s'estendria fins al 1956, quan, a raïl de l'invasió d'Hongria per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen Parler seul ("Parlar a soles", 1950) i La face intérieure ("El rostre interior", 1953).
Faltà en decembre de l'any 1963 en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.
Obres
- La primera aventura celestial del senyor Antipirina 1916
- Vint-i-cinc poemes 1918
- Primer manifest dadà 1918
- L'antología dadà. Obra col·lectiva 1919
- Set manifestos dadà 1924
- Sobre els nostres pardals 1929
- L'home aproximat 1931, publicat en valencià com a: L'home aproximatiu, traducció de Vicent Alonso, Gregal Llibres, Valencia, 1986
- A on beuen els llops 1933
- Migdies guanyats 1939
- El surrealisme i la posguerra. Conferèncias sobre el surrealisme
- A l'ínterin 1946
- La fugida 1947
- El fruit permés 1947
- La rosa i el gos 1958
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tristan Tzara.
- Siete Set manifestos dadà (espanyol)