Diferència entre les revisions de "Iglésia catòlica"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]] | [[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]] | ||
| − | L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a | + | L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en la [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a l'hora en la ciutat de [[Roma]]. Se conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra|món]] . Comprén vora el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]]. |
| − | L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[ | + | L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[Papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[Papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és qui té l'autoritat suprema en colaboració en el Colege dels Bisbes, dels quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses. |
| − | L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[ | + | L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref> |
| − | En una història que abasta | + | En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es van mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 19:03 5 nov 2019
L'Iglésia catòlica és una institució de caràcter religiós, professant del cristianisme, organisada i estructurada en la Ciutat del Vaticà, enclavada a l'hora en la ciutat de Roma. Se conta entre les organisacions estatals més antigues del món . Comprén vora el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el catolicisme.
L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del Papa en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el Papa és Francesc, que és qui té l'autoritat suprema en colaboració en el Colege dels Bisbes, dels quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.
L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'evangeli de Jesucrist, l'administració dels sacraments i l'eixercici de la caritat.[1] Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.[2]
En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del sigle IV. En el sigle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es van mantindre en la comunió en el Papa, la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el sigle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.