Diferència entre les revisions de "Ramón Serrano Suñer"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Ramón Serrano Suñer''' ([[Cartagena]], [[Múrcia]], [[1901]] - [[Madrit]], [[2003]]) fon un advocat i polític [[Espanya|espanyol]], conegut com el "cunyadíssim" (casat en Zita Polo, germana de Carmen Polo de Franco). Fon sis voltes ministre en els primers governs [[Franquisme|franquistes]] ([[1938]]-[[1942]]) i un dels principals artífexs del Règim. Fon president de la Junta Política de [[Falange Espanyola]], va fundar l'Organisació Nacional de Cecs d'Espanya [[ONCE]] i mijos de comunicació com l'Agència EFE i Ràdio Intercontinental, és autor principal del Fur del Treball (''Fuero del Trabajo'', en castellà), fon germanòfil i promogué l'enviament de la Divisió Blava (''División Azul'', en castellà) integrada en la Wehrmacht per a lluitar contra l'[[Unió Sovièta]] (URSS). | + | '''Ramón Serrano Suñer''' ([[Cartagena]], [[Múrcia]], [[1901]] - [[Madrit]], [[2003]]) fon un advocat i polític [[Espanya|espanyol]], conegut com el "cunyadíssim" (casat en Ramona "Zita" Polo, germana de Carmen Polo de Franco). Fon sis voltes ministre en els primers governs [[Franquisme|franquistes]] ([[1938]]-[[1942]]) i un dels principals artífexs del Règim. Fon president de la Junta Política de [[Falange Espanyola]], va fundar l'Organisació Nacional de Cecs d'Espanya [[ONCE]] i mijos de comunicació com l'Agència EFE i Ràdio Intercontinental, és autor principal del Fur del Treball (''Fuero del Trabajo'', en castellà), fon germanòfil i promogué l'enviament de la Divisió Blava (''División Azul'', en castellà) integrada en la Wehrmacht per a lluitar contra l'[[Unió Sovièta]] (URSS). |
Ramón Serrano Súñer estigué vinculat a [[Castelló]] durant la seua etapa de ministre de la Governació i d'Assunts Exteriors en els primers governs del general [[Franco]] en la década de [[1940]]. Sent exministre entregava unes beques que portaven el seu nom als alumnes del colege que portava el nom del seu germà en el barri dels Mestrets. El colege canvià de nom per aplicació de la [[Llei de Memòria Històrica]], aprovada pel govern espanyol del socialiste [[José Luis Rodríguez Zapatero|Zapatero]]. | Ramón Serrano Súñer estigué vinculat a [[Castelló]] durant la seua etapa de ministre de la Governació i d'Assunts Exteriors en els primers governs del general [[Franco]] en la década de [[1940]]. Sent exministre entregava unes beques que portaven el seu nom als alumnes del colege que portava el nom del seu germà en el barri dels Mestrets. El colege canvià de nom per aplicació de la [[Llei de Memòria Històrica]], aprovada pel govern espanyol del socialiste [[José Luis Rodríguez Zapatero|Zapatero]]. | ||
Revisió de 09:20 24 set 2019
| Ramón Serrano Suñer | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i polític. | ||
| Naiximent: | 1901 | ||
| Lloc de naiximent: | Cartagena, Múrcia, Espanya | ||
| Defunció: | 2003 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 1901 - Madrit, 2003) fon un advocat i polític espanyol, conegut com el "cunyadíssim" (casat en Ramona "Zita" Polo, germana de Carmen Polo de Franco). Fon sis voltes ministre en els primers governs franquistes (1938-1942) i un dels principals artífexs del Règim. Fon president de la Junta Política de Falange Espanyola, va fundar l'Organisació Nacional de Cecs d'Espanya ONCE i mijos de comunicació com l'Agència EFE i Ràdio Intercontinental, és autor principal del Fur del Treball (Fuero del Trabajo, en castellà), fon germanòfil i promogué l'enviament de la Divisió Blava (División Azul, en castellà) integrada en la Wehrmacht per a lluitar contra l'Unió Sovièta (URSS).
Ramón Serrano Súñer estigué vinculat a Castelló durant la seua etapa de ministre de la Governació i d'Assunts Exteriors en els primers governs del general Franco en la década de 1940. Sent exministre entregava unes beques que portaven el seu nom als alumnes del colege que portava el nom del seu germà en el barri dels Mestrets. El colege canvià de nom per aplicació de la Llei de Memòria Històrica, aprovada pel govern espanyol del socialiste Zapatero.