Diferència entre les revisions de "Colege Universitari de Castelló"
m |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Organisació == | == Organisació == | ||
| − | El primer director fon Agustín Escardino, José Quereda de subdirector i com a cap de Ciències, Julio Media i cap de lletres, Ismael Roca. Es constituí un Patronat presidit per Carlos Fabra Andrés i més tart per Vicent Petit. Tant el Bisbat (el bisbe Pont i Gol), com els ajuntaments i la [[Diputació de Castelló]] ajudaren econòmicament. [[José María Mulet Ortiz|José María Mulet]] i Teófilo Sanfeliu, entre atres, foren els principals impulsors dels estudis en el Colege Universitari. La gent arribava a Valéncia molt ben preparada. | + | El primer director fon Agustín Escardino, José Quereda de subdirector i com a cap de Ciències, Julio Media i cap de lletres, Ismael Roca. Es constituí un Patronat presidit per [[Carlos Fabra Andrés]] i més tart per Vicent Petit. Tant el Bisbat (el bisbe Pont i Gol), com els ajuntaments i la [[Diputació de Castelló]] ajudaren econòmicament. [[José María Mulet Ortiz|José María Mulet]] i Teófilo Sanfeliu, entre atres, foren els principals impulsors dels estudis en el Colege Universitari. La gent arribava a Valéncia molt ben preparada. |
== Universitat Jaume I == | == Universitat Jaume I == | ||
Última revisió del 17:25 23 set 2019
El Colege Universitari de Castelló, conegut per les sigles de CUC, fon l'embrió de l'Universitat Jaume I de Castelló.
Història[editar | editar còdic]
El Colege Universitari de Castelló naixqué en l'any 1969, en temps del franquisme. El centre dependia de l'Universitat de Valéncia i es podien estudiar els primers tres cursos de formació de les carreres de lletres i ciències. Els alumnes del CUC arribaven a la ciutat de Valéncia a estudiar el segon cicle de les respectives carreres. El CUC fon la primera pedra per a que anys més tart Castelló tinguera una Universitat (1991). Les primeres aules foren en el Seminari Mater Dei de Castelló, gràcies a la cesió del bisbat. El CUC naixqué en 200 alumnes i arribà a tindre uns 2.000.
Organisació[editar | editar còdic]
El primer director fon Agustín Escardino, José Quereda de subdirector i com a cap de Ciències, Julio Media i cap de lletres, Ismael Roca. Es constituí un Patronat presidit per Carlos Fabra Andrés i més tart per Vicent Petit. Tant el Bisbat (el bisbe Pont i Gol), com els ajuntaments i la Diputació de Castelló ajudaren econòmicament. José María Mulet i Teófilo Sanfeliu, entre atres, foren els principals impulsors dels estudis en el Colege Universitari. La gent arribava a Valéncia molt ben preparada.
Universitat Jaume I[editar | editar còdic]
Castelló conta en l'actualitat en una universitat pública, l'Universitat Jaume I (UJI), situada en un únic campus en l'oest de la ciutat. Fon creada en l'any 1991, i conta en 13.000 alumnes. Va nàixer a partir del Colege Universitari de Castelló, que depenia de l'Universitat de Valéncia. Consta de tres facultats i una escola superior, oferint 28 titulacions i dos títuls propis. En ella s'ubica l'Institut de Tecnologia Ceràmica "Agustín Escardino".
Referències[editar | editar còdic]
- Aquellos años del Colegio Universitario - Mediterráneo
- Memoria del Colegio Universitario - Mediterráneo
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- ARQUIMBAU MONTOLÍO, José María. El CUC. Colegio Universitario de Castellón (Universitat Jaume I. Castelló, 2009) ISBN 10: 848021693X ISBN 13: 9788480216937