Diferència entre les revisions de "Colombicultura"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La colombicultura és un deport autòcton valencià que data de l'época àrap. | La colombicultura és un deport autòcton valencià que data de l'época àrap. | ||
+ | |||
+ | == Solta de coloms == | ||
+ | |||
+ | És un deport a on l'atracció sexual dels coloms, per mig del color del seu plomage, es fonamental. La coloma té unes plomes blanques en la coa que servixen com a element visual de l'atracció dels mascles. Els coloms, en plomes pintades de cridaners colors, actuen com una senyal identificativa, perseguixen en afany a la coloma per a portar-la al seu colomer i aparellar-se en ella. | ||
+ | |||
+ | Dos àrbits controlen el temps en que els coloms han passat en companyia de la coloma, i finalment guanya el mascle que més temps ha insistit. | ||
+ | |||
+ | La calitat i la bellea de la coloma i la resistència dels mascles són elements importants per a la competició. De fet, les colomes i els coloms deportius ixen d'un llarc procés de selecció i d'entrenament que realisen els colombaires, un entrenament que dura mesos. Es calcula que de cada mil coloms que naixen, només dèu conseguiran convertir-se en coloms deportius. L'entrenament comença des de que són colomins (en castellà, ''pichón''). Consistix en posar als mascles des d'un principi en colomes en una o dos plomes blanques per a acostumar-los a les femelles que presenten eixe plomage. | ||
== Vore també == | == Vore també == |
Revisió de 06:21 13 set 2019
La Colombicultura (Del llatí columba, colom, i -cultura) és l'art de criar coloms i adestrar-los. La persona que cria, ven o adestra coloms rep del nom de Colombaire.
Història
La colombicultura és un deport autòcton valencià que data de l'época àrap.
Solta de coloms
És un deport a on l'atracció sexual dels coloms, per mig del color del seu plomage, es fonamental. La coloma té unes plomes blanques en la coa que servixen com a element visual de l'atracció dels mascles. Els coloms, en plomes pintades de cridaners colors, actuen com una senyal identificativa, perseguixen en afany a la coloma per a portar-la al seu colomer i aparellar-se en ella.
Dos àrbits controlen el temps en que els coloms han passat en companyia de la coloma, i finalment guanya el mascle que més temps ha insistit.
La calitat i la bellea de la coloma i la resistència dels mascles són elements importants per a la competició. De fet, les colomes i els coloms deportius ixen d'un llarc procés de selecció i d'entrenament que realisen els colombaires, un entrenament que dura mesos. Es calcula que de cada mil coloms que naixen, només dèu conseguiran convertir-se en coloms deportius. L'entrenament comença des de que són colomins (en castellà, pichón). Consistix en posar als mascles des d'un principi en colomes en una o dos plomes blanques per a acostumar-los a les femelles que presenten eixe plomage.