Diferència entre les revisions de "Gaspar Torrella"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Gaspar Torrella''', va nàixer en | + | '''Gaspar Torrella''' ([[Valéncia]], [[1452]] – [[Roma]], [[Itàlia]], [[1520]]), fon un mege i religiós [[Valencians|valencià]]. |
| + | |||
| + | == Biografia == | ||
| + | |||
| + | Gaspar Torrella va nàixer en la ciutat de Valéncia en el [[sigle XV]], fon un [[mege]] eminent ademés d'eclesiàstic, coneixedor també de les [[Matemàtiques]] i de les Ciències Humanístiques i escritor de diverses obres. | ||
També estigué en [[Roma]] a fi d'atendre al [[Papa]] valencià [[Aleixandre VI]], a la mort de [[Pere Pintor]]. Posteriorment fon mege de [[Juli II]] i prengué part també en el [[Concili de Letran]]. | També estigué en [[Roma]] a fi d'atendre al [[Papa]] valencià [[Aleixandre VI]], a la mort de [[Pere Pintor]]. Posteriorment fon mege de [[Juli II]] i prengué part també en el [[Concili de Letran]]. | ||
En aquella época els valencians dien a la [[sífilis]] "el mal de sement", pero ell va conseguir que es diguera "pudendagra". Entre atres obres, publicà: "''Consilium de aegritudine pestifera et contagiosa''" i "''De morbo galico cum allis''". | En aquella época els valencians dien a la [[sífilis]] "el mal de sement", pero ell va conseguir que es diguera "pudendagra". Entre atres obres, publicà: "''Consilium de aegritudine pestifera et contagiosa''" i "''De morbo galico cum allis''". | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * [http://dbe.rah.es/biografias/8875/gaspar-torrella Gaspar Torrella - Real Acadèmia de l'Història] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
Revisió de 14:52 29 jun 2019
Gaspar Torrella (Valéncia, 1452 – Roma, Itàlia, 1520), fon un mege i religiós valencià.
Biografia
Gaspar Torrella va nàixer en la ciutat de Valéncia en el sigle XV, fon un mege eminent ademés d'eclesiàstic, coneixedor també de les Matemàtiques i de les Ciències Humanístiques i escritor de diverses obres.
També estigué en Roma a fi d'atendre al Papa valencià Aleixandre VI, a la mort de Pere Pintor. Posteriorment fon mege de Juli II i prengué part també en el Concili de Letran.
En aquella época els valencians dien a la sífilis "el mal de sement", pero ell va conseguir que es diguera "pudendagra". Entre atres obres, publicà: "Consilium de aegritudine pestifera et contagiosa" i "De morbo galico cum allis".