Diferència entre les revisions de "Cant valencià d'estil"
(Pàgina nova, en el contingut: «El cant valencià o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals e...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El [[Cant valencià|cant valencià]] o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en [[Espanya]], al costat del [[Flamenc|flamenco]] d'[[Andalusia]], la [[Jota d'estil d'Aragó|jota de estilo]] d'[[Aragó]], i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Alacant]], practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans. | El [[Cant valencià|cant valencià]] o cant del valencià —analíticament '''cant valencià d'estil'''— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en [[Espanya]], al costat del [[Flamenc|flamenco]] d'[[Andalusia]], la [[Jota d'estil d'Aragó|jota de estilo]] d'[[Aragó]], i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Alacant]], practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans. | ||
| − | Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del [[sigle XIX]]—, i per les [[Albaes|albaes]], en acompanyament de [[ | + | Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del [[sigle XIX]]—, i per les [[Albaes|albaes]], en acompanyament de [[Tabalet|tabalet]] i [[Dolçaina|dolçaina]], el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre [[1900]] i [[1940]], i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del [[sigle XX]] davant d'una societat altament urbanisada i modernisada. |
Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantaes, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local. | Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantaes, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local. | ||
Revisió de 09:15 21 jun 2019
El cant valencià o cant del valencià —analíticament cant valencià d'estil— és una de les quatre principals tradicions vocals expressives transmeses oral-auralment en Espanya, al costat del flamenco d'Andalusia, la jota de estilo d'Aragó, i la tonada d'Astúries o asturianada. Conreat en rondes de fadrins (o quintos), en rondes de festa per als majorals o clavaris, en ocasions convivials i familiars, o en quadros de balls populars —i abans també durant les faenes del camp, en versaes, i en balls casolans— és el cant per excelència de l'horta valenciana, des dels pobles més avallers del Maestrat fins al Camp d'Alacant, practicat en peculiaritats comarcals pels llauradors i artesans.
Constituït pel cant d'estil o cançons de ritme lliure, en acompanyament medit de guitarres, guitarró i instruments de vent —des del sigle XIX—, i per les albaes, en acompanyament de tabalet i dolçaina, el cant valencià ha sigut tradicionalment un mig de comunicació social i expressió artística de gran significació, en el seu punt més destacat entre 1900 i 1940, i mantingut fins als nostres dies en carrers i places no obstant la repressió patida en els anys 40 per diversos dels seus més excelents cantadors, i les grans transformacions al llarc de la segona mitat del sigle XX davant d'una societat altament urbanisada i modernisada.
Els seus intèrprets especialisats, els cantadors d'estil, des de fa més de cinc generacions han segut contractats anualment en pobles, viles, ciutats i partides rurals per a les cantaes, junt als versadors o que en el mateix moment de la cantà improvisen les cobles—dedicades o de crítica—. Estes, o be exalcen els sants patrons, autoritats religioses i civils, personages destacats, organisadors de les festes i veïns que contribuïxen en aportacions, o be celebren l'identitat valenciana, les identitats locals i recorden a difunts, o be airegen en gest catàrtic les idiosincràsies i els defectes personals i socials, i glossen o critiquen els acontenyiments més significatius de l'any per a la comunitat local.