Diferència entre les revisions de "Toni Royo"
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
{{Cita|''des de Madrid es van posar molts "duros" per evitar un país valencià al nivell de Catalunya o País Basc''|Youtube, 2015}} | {{Cita|''des de Madrid es van posar molts "duros" per evitar un país valencià al nivell de Catalunya o País Basc''|Youtube, 2015}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) | ||
| + | * [[Fundació Huguet]] | ||
| + | * [[Plataforma per la Llengua]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 17:53 17 feb 2019
| Antoni Royo i Pérez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Activiste cultural | ||
| Naiximent: | 1954 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Antoni Royo i Pérez, més conegut per Toni Royo (Castelló, 1954) és un activiste cultural d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Toni Royo és llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia. Perteneix a grups pancatalanistes i procatalanistes com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) o Plataforma per la Llengua. És delegat en la ciutat de Castelló per ACPV.
Ha escrit diversos llibres, en el pseudònim de Jordi Querol novela policiaca, política i de ciència ficció. També una trilogia sobre l'història contemporànea valenciana: Quan bufa el ponent (1993), Els venjadors valencians (1999) i Llancem crits de llibertat (2001).
Fon premiat per l'entitat pancatalanista Fundació Huguet l'any 2016 en el premi "Valencià de l'Any" que concedix tots els anys dita entitat. També fon premiat per l'Universitat Catalana d'Estiu l'any 2018.
Cites
Toni Royo de ACPV, parlant del context preautonòmic de l'any 1978: