Diferència entre les revisions de "Ramón Menéndez Pidal"
(→Cites) |
(→Cites) |
||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
{{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1957)}} | {{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1957)}} | ||
− | Ramón Menéndez Pidal, conta que Mio Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, al conquistar la ciutat de Valéncia, en 1090, encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als mossàraps que hi havien dins: | + | Ramón Menéndez Pidal, conta que Mio Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, al conquistar la ciutat de Valéncia, en 1090, encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als [[Mossàrap|mossàraps]] que hi havien dins: |
{{Cita|''... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.''|''Primera Crónica General de España que mandó componer Alfonso el Sabio.''}} | {{Cita|''... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.''|''Primera Crónica General de España que mandó componer Alfonso el Sabio.''}} |
Revisió de 10:00 23 ago 2018
Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrit, 14 de novembre de 1968) fon un filòlec i historiador espanyol.
Biografia
Verdader iniciador de la filologia hispànica, va crear una important escola d'investigadors i crítics. Va ser discípul de M. Menéndez Pelayo en l´Universitat de Madrit, a on es va doctorar en 1893. Membre de la Real Acadèmia (RAE) des de 1902, va presidir esta institució a partir de l´any 1925.
A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en 1910) i de la Revista de Filologia Espanyola (1914) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com Américo Castro, Dámaso Alonso o García Solalinde. Durant la Guerra Civil es va refugiar en Cuba i Estats Units.
Menéndez Pidal va incorporar als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En La llegenda dels infants de Lara (1896) va iniciar els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el Poema del Cid, cuidadosadament editat per ell entre 1908 i 1911, i en obres com La epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola (1910) i La Chanson de Roland i el neotradicionalismo (1959). El seu apreci per la figura de Rodrigo Díaz de Vivar, en consonància en els autors de la Generació del 98, ho va portar a escriure L'Espanya del Cid (1929), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.
Cites
Ramón Menéndez Pidal, conta que Mio Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, al conquistar la ciutat de Valéncia, en 1090, encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als mossàraps que hi havien dins:
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ramón Menéndez Pidal.
- Menéndez Pidal - Biografías y Vidas
- Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española