Diferència entre les revisions de "Ch (dígraf)"
m (Ficarem 4 com en les atres) |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | ||
| + | |||
| + | Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV recull algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple: ''atxa'' o ''gotx'', hui normalment escrites ''acha'' i ''goig''. | ||
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 20:47 31 jul 2018
El dígraf ch és un grafema de l'alfabet valencià amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és che o ce hac. L'origen d'este grup consonàntic se remunta a l'us que feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra khi (Χ) el so de la qual no existia en llatí.
És considerat com a lletra en els alfabets bielorrús —en la seua modalitat łacinka—, eslovac, chec, bretó, còrnic, galés, castellà, chamorro i quèchua. En vietnamita i en castellà fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna.
Antigament este dígraf se podia escriure també tx, pero a partir del Sigle d'Or s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV recull algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple: atxa o gotx, hui normalment escrites acha i goig.
Història
En valencià, abans de que es fixara l'ortografia a l'inici del sigle XX, la combinació ch s'usava freqüentment en posició final de paraules: conech, magnífich, llach en lloc de conec, magnífic, llac. En l'actualitat és una grafia antiquada que encara es troba residualment en posició final de certs llinages i noms propis i que equival al grafema ce de l'us general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara chimera, chor, que actualment corresponen a quimera i cor respectivament.
També s'usa, sobretot a partir del sigle XX, per a representar el sò [ʧ] com en la paraula chiquet, excepte a final de paraule, llavors s'usa el dígraf ig
Fonètica
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan de paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu ig (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra ca, pero a soles se gasta en noms propis i llinages.
Ortografia
S'escriu che
- En sò de [ʧ] (chic):
- Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet.
- En final de paraula escriurem IG o G (vore ge).
- En sò de [k] (March):
- En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.