Diferència entre les revisions de "F"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''F''' és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. | + | La '''F''' és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''efe'''. |
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
Revisió de 18:56 17 jul 2018
La F és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
Fonètica
En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
Ortografia
S'escriu ef
- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.