Diferència entre les revisions de "Mare"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|miniaturadeimagen|Admiració maternal]] | [[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|miniaturadeimagen|Admiració maternal]] | ||
| − | Una '''mare''' és la femella que [[part|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies | + | Una '''mare''' és la femella que [[part|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]]. |
== Les mares humanes == | == Les mares humanes == | ||
| − | + | Lo model [[arquetip|arquetípic]] de mare és [[Maria, mare de Jesús]] i usualment la [[festa]] de les mares va lligada an ella en los països [[cristianisme|cristians]] (sol celebrar-se el primer domenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe [[dona|femení]]. | |
| − | Una excessiva [[identitat|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com | + | Una excessiva [[identitat|identificació]] del [[fill]] en la mare pot donar lloc a trastorns com lo [[complex d'Edip]], aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'[[amor]] maternal pot donar lloc a [[sicopatia|sicopaties]] [[violència|violentes]], inseguritat o retarts en lo desenrollament. |
| − | Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix | + | Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la [[família]], puix los fills solen estar en ella i en alguns països lo [[divorç]] i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en los nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o [[yayo]]s que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear. |
Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]]. | Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la [[dòna]] que, despuix de nou mesos d'[[embaràs]], paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua [[llet materna|llet]] fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'[[alletament]] va passar a la [[Dida (alletament)|dida]] i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les [[adopció|adopcions]], la mare era la persona que es preocupava del benestar del [[bebé]]. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la [[gestació]], l'alletament, l'[[educació]] i la [[socialisació]] primària, la criança fins a la [[majoria d'edat]] i l'[[amor]]. | ||
==La mare a la lliteratura== | ==La mare a la lliteratura== | ||
| − | + | Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de [[Maksim Gorki|Gorki]] ''Mare'' i en poemes àraps tradicionals i moderns.<ref>{{ref-publicació|llinage=Alkhalifa|nom=Waleed Saleh|títol=Ejemplos de la imagen de la madre en la tradición arabo-islámica|publicació=Anaquel de Estudios Árabes|data=2010|pàgines=221-234|eixemplar=21}}</ref> | |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Maternitat]] | [[Categoria:Maternitat]] | ||
[[Categoria:Parentiu]] | [[Categoria:Parentiu]] | ||
Revisió de 20:04 12 jun 2018
_-_Maternal_Admiration_(1869).jpg)
Una mare és la femella que parix un animal o pon l'ou del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de vida. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la monja superior d'un convent.
Les mares humanes
Lo model arquetípic de mare és Maria, mare de Jesús i usualment la festa de les mares va lligada an ella en los països cristians (sol celebrar-se el primer domenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe femení.
Una excessiva identificació del fill en la mare pot donar lloc a trastorns com lo complex d'Edip, aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'amor maternal pot donar lloc a sicopaties violentes, inseguritat o retarts en lo desenrollament.
Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la família, puix los fills solen estar en ella i en alguns països lo divorç i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en los nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o yayos que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.
Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la dòna que, despuix de nou mesos d'embaràs, paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua llet fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'alletament va passar a la dida i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les adopcions, la mare era la persona que es preocupava del benestar del bebé. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la gestació, l'alletament, l'educació i la socialisació primària, la criança fins a la majoria d'edat i l'amor.
La mare a la lliteratura
Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de Gorki Mare i en poemes àraps tradicionals i moderns.[1]