Diferència entre les revisions de "Unió Europea"
m Ho he deixat per la mitat. Ho terminaré |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional). | La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional). | ||
== | == Estats membres == | ||
{| class="wikitable sortable" | {| class="wikitable sortable" | ||
!|Nom | !|Nom de l'estat | ||
!|Capital | !|Capital | ||
!|Data d'adheriment | !|Data d'adheriment | ||
Revisió de 00:29 4 jun 2018
.jpg)
L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de fet de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
Estats membres
| Nom de l'estat | Capital | Data d'adheriment |
|---|---|---|
| Archiu:Flag of Germany.png Alemanya | Berlin | 25 de març de 1957 |
 Austria
|
Viena | 1 de giner de 1995 |
 Belgica
|
Brusseles | 25 de marzo de 1957 |
 Bulgària
|
Sofia | 1 de giner de 2007 |
| Archiu:Flag of Chipre.png Chipre | Nicosia | 1 de maig de 2004 |
 Croacia
|
Zagrep | 1 de juliol de 2013 |
| Archiu:Flag of Dinamarca.png Dinamarca | Copenhague | 1 de giner de 1973 |
 Eslovàquia
|
Bratislava | 1 de maig de 2004 |
 Eslovènia
|
Liubliana | 1 de maig de 2004 |
 Espanya
|
Madrit | 1 de giner de 1986 |
 Estonia
|
Tallin | 1 de maig de 2004 |
Referències
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||