Diferència entre les revisions de "Pacte del Pollastre"
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut') |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El seu nom el va donar un periodiste, ya que el pacte es va realisar en el despaig del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Federico Félix, que és dedicava al negoci dels pollastres. | El seu nom el va donar un periodiste, ya que el pacte es va realisar en el despaig del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Federico Félix, que és dedicava al negoci dels pollastres. | ||
| − | El | + | El contingut d'eixe pacte va ser: el PPCV governaria la Generalitat i accedia a totes les conselleries excepte la d'Agricultura i Mig Ambient, que passà a les mans de Maria Àngels Ramón-Llin de UV. En l' any [[1997]], Unió Valenciana va conseguir dos conselleries: Agricultura i Peixca, per a Ramón-Llin i Mig Ambient, per a José Manuel Castellà. Ademés, Vicent González Lizondo va ser investit President de les [[Corts Valencianes]]. |
El [[Poble Valencià|poble valencià]], en general, i el [[valencianisme]], en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les [[Normes d'El Puig]], o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del [[pancatalanisme]] valencià, pero no va ser aixina. | El [[Poble Valencià|poble valencià]], en general, i el [[valencianisme]], en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les [[Normes d'El Puig]], o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del [[pancatalanisme]] valencià, pero no va ser aixina. | ||
Revisió de 09:24 23 feb 2018
Se conéix com a Pacte del Pollastre (en castellà, Pacto del Pollo), al pacte alcançat entre les formacions polítiques del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) i Unió Valenciana (UV) despuix de les eleccions a Corts Valencianes de l'any 1995.
El PPCV i UV alcançaren un acort que va deixar fora de la Generalitat al PSPV i va obrir un nou cicle polític. El PSPV havia estat en el govern de la Generalitat Valenciana des de l'any 1982.
L'acort va donar la presidència de la Generalitat Valenciana a Eduardo Zaplana del PPCV baix el recolzament de UV que també formaria part del govern en eixa llegislatura. Els principals exponents de UV foren: Vicent González Lizondo, Héctor Villalba, José María Chiquillo, Fernando Giner o Maria Àngels Ramón-Llin (estos tres últims actualment en les files del Partit Popular).
El seu nom el va donar un periodiste, ya que el pacte es va realisar en el despaig del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Federico Félix, que és dedicava al negoci dels pollastres.
El contingut d'eixe pacte va ser: el PPCV governaria la Generalitat i accedia a totes les conselleries excepte la d'Agricultura i Mig Ambient, que passà a les mans de Maria Àngels Ramón-Llin de UV. En l' any 1997, Unió Valenciana va conseguir dos conselleries: Agricultura i Peixca, per a Ramón-Llin i Mig Ambient, per a José Manuel Castellà. Ademés, Vicent González Lizondo va ser investit President de les Corts Valencianes.
El poble valencià, en general, i el valencianisme, en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les Normes d'El Puig, o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del pancatalanisme valencià, pero no va ser aixina.
En l'any 1999, poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PP alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.