Diferència entre les revisions de "Propietat industrial"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles')
Llínea 3: Llínea 3:
 
Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.
 
Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.
  
El dret de prohibir ([[Ius prohibendi]]) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una [[wikt:llicencia|llicència]], també cridada [[Regalia|regalia o royalty]]. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix només tenen validea en el territori on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)
+
El dret de prohibir ([[Ius prohibendi]]) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una [[wikt:llicencia|llicència]], també cridada [[Regalia|regalia o royalty]]. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)
  
 
Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.
 
Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.

Revisió de 13:05 20 feb 2018

La propietat industrial és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció (palesa, modele d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.

Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.

El dret de prohibir (Ius prohibendi) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una llicència, també cridada regalia o royalty. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)

Atres llímits al dret de prohibir són el agotament del dret, pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.

El Conveni de París i l'Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.

Enllaços externs

Vore també