Guerra àrap-israelita de 1948

{{Ficha |tipocabecera = autor |titulo = Guerra àrap-israelita de 1948

|subtitulo =

|imagen = |tamañoimagen = 200px |pie =

|etiqueta1 = Data |datos1 = n/d |etiqueta2 = Lloc |datos2 = n/d |etiqueta4 = Casus belli |datos4 = |etiqueta5 = Conflicte |datos5 = |etiqueta6 = Objectius |datos6 = |etiqueta7 = Métodes |datos7 = |etiqueta8 = Estat |datos8 = |etiqueta9 = Resultat |datos9 = |etiqueta10= Conseqüències |datos10 = |etiqueta11= Cambis territorials |datos11 = {{{territori}}}

La guerra àrap-israelita de 1948, també coneguda pels israelites com a guerra de l'Independència (hebreu: מלחמת העצמאות) o guerra de Lliberació (hebreu: מלחמת השחרור), va anar el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar al Estat d'Israel i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el conflicte àrap-israelita. Per als àraps palestins esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen Nakba (en àrap النكبة, ‘Catàstrofe’).

Les Nacions Unides varen acordar la partició del Mandat Britànic de Palestina en dos estats: un judeu, en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del Néguev), i un atre àrap, en el restant llevat Jerusalem, que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars sionistes i pels àraps en el seu conjunt.