Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''Llei d'Us i ensenyament (sic) del valencià''' (LUEV) (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de [[Joan Lerma]], sent el seu Conseller d'Educació, [[Ciprià Císcar Casaban|Ciprià Císcar]], i fon publicada en el [[DOCV]] nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i que continua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors. | + | La '''Llei d'Us i ensenyament (sic) del valencià''' (LUEV) (Llei 4/1983, de [[23 de novembre]]), fon aprovada pel govern socialiste de [[Joan Lerma]], sent el seu Conseller d'Educació, [[Ciprià Císcar Casaban|Ciprià Císcar]], i fon publicada en el [[DOCV]] nº 133 del día [[1 de decembre]] de [[1983]] i que continua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors. |
| | | |
− | S'aprovà l'any 1983 en els vots favorables del PSOE-[[PSPV]] i del PCE-[[PCPV]] i l'abstenció del grup popular que estava format pels següents partits: [[Aliança Popular]], [[PDP]], [[Unió Lliberal]] i [[Unió Valenciana]]. Els 55 diputats presents d'un total de 57 del PSPV i del PCPV l'aprovaren en l'abstenció dels 30 parlamentaris del grup popular. El 18 de novembre de 1983 s'aprovà en el saló de plens de la [[Diputació d'Alacant]], per lo tant, nomenada també com a ''La Llei d'Alacant''. La LUEV fon oficial el 23 de novembre de l'any [[1983]], coincidint en el natalici del pancatalaniste [[Joan Fuster]]. | + | S'aprovà en l'any 1983 en els vots favorables del PSOE-[[PSPV]] i del PCE-[[PCPV]] i l'abstenció del grup popular que estava format pels següents partits: [[Aliança Popular]], [[PDP]], [[Unió Lliberal]] i [[Unió Valenciana]]. Els 55 diputats presents d'un total de 57 del PSPV i del PCPV l'aprovaren en l'abstenció dels 30 parlamentaris del grup popular. El [[18 de novembre]] de 1983 s'aprovà en el saló de plens de la [[Diputació d'Alacant]], per lo tant, nomenada també com a ''La Llei d'Alacant''. La LUEV fon oficial el 23 de novembre de l'any 1983, coincidint en el natalici del pancatalaniste [[Joan Fuster]]. |
| | | |
− | El 28 de setembre, el grup popular presentà un escrit firmat per tots els parlamentaris que formaven el grup demanant la traducció de la LUEV a la [[llengua valenciana]], el valencià baix les [[Normes d'El Puig]] de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, actual [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i també al [[Castellà|castellà]] sent rebujat per la Taula de les [[Corts valencianes|Corts]]. El 10 de novembre, Císcar contestà al grup popular que la [[Generalitat Valenciana]] utilisava les "[[Normes del 32]] o de Castelló". | + | El [[28 de setembre]], el grup popular presentà un escrit firmat per tots els parlamentaris que formaven el grup demanant la traducció de la LUEV a la [[llengua valenciana]], el valencià baix les [[Normes d'El Puig]] de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, actual [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i també al [[Castellà|castellà]] sent rebujat per la Taula de les [[Corts valencianes|Corts]]. El 10 de novembre, Císcar contestà al grup popular que la [[Generalitat Valenciana]] utilisava les "[[Normes del 32]] o de Castelló". |
| | | |
| L'objectiu de la Llei d'Us era conseguir l'igualtat llingüística del valencià respecte al castellà (Puntualisem que el valencià oficial del govern socialiste se basava en la normativa de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] baix el paraigües o engany de les [[Normes del 32]] o de Castelló ya que la [[llengua valenciana]] baix les [[Normes d'El Puig]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que fon oficial durant el govern preautonòmic va ser derogat pels mateixos socialistes). | | L'objectiu de la Llei d'Us era conseguir l'igualtat llingüística del valencià respecte al castellà (Puntualisem que el valencià oficial del govern socialiste se basava en la normativa de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] baix el paraigües o engany de les [[Normes del 32]] o de Castelló ya que la [[llengua valenciana]] baix les [[Normes d'El Puig]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] que fon oficial durant el govern preautonòmic va ser derogat pels mateixos socialistes). |