Diferència entre les revisions de "Vita Christi"
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* [[Isabel de Villena]] | * [[Isabel de Villena]] | ||
| + | * [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 12:14 11 oct 2017
El o la Vita Christi (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'Isabel de Villena, coneguda popularment com Sor Isabel de Villena (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta del sigle XV, sigle d'Or de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera una de les primeres obres lliteràries en llengua valenciana i fon editada per encàrrec de la reina Isabel la Catòlica, per primera volta, per Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va succeir, en l'any 1497. De tots els Vitae Christi que varen circular durant l'época per Europa, el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el Tirant lo Blanch.
El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia en l'any 1491, despuix es feren varies reedicions: Valéncia (1513), Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995), adornades en xilografies.
Contingut de l'obra
Com alvança el títul en llatí, es tracta d'una narració sobre la vida de Jesucrist; no obstant, Isabel de Villena no fa una biografia en sentit estricte de Jesús, ya que mostra fonamentalment la relació d'est en les dònes des d'una perspectiva casi feminista i molt alvançada per a la seua época.
El Vita Christi s'ha considerat com una reacció a la publicació, uns anys abans, de l'obra misógina L'Espill, de Jaume Roig. Abdós autors provablement es coneixien, donada la relació que Jaume Roig va tindre en el Monasteri de la Trinitat, a on Isabel era l'abadessa.
Destinat a l'edificació de les seues monges, Isabel va escriure en un estil personal i senzill, que no obstant deixa entrevore una bona formació cultural. Aixina mateix, Vita Christi alterna moments de culta elocució en atres moments d'expressivitat per l'aplicació de vocables comuns, que donen una singular vivea a la seua prosa.