Diferència entre les revisions de "Vicent González Lizondo"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Vicent González Lizondo''' ([[Valéncia]], 22 d'agost de 1942 - id., 23 de decembre de 1996) fon un polític | + | '''Vicent González Lizondo''' ([[Valéncia]], 22 d'agost de 1942 - id., 23 de decembre de 1996) fon un polític i empresari [[valencià]] i figura líder del [[nacionalisme valencià]]<ref>[http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1996/12/24/opinion/195729.html Fulminat després de l'última polèmica], ''[[El Mundo]]'', 24 de decembre de 1996.</ref> i de tall conservador <ref name="diccionari">[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.</ref> |
| − | En 1982 | + | == Inicis polítics == |
| + | En 1977 forma part del recent naixcut partit [[Unio Regional Valenciana]], formació sorgida després de les eleccions llegislatives de 1977, que trague 1 regidor en l'Ajuntament de Valencia. Este partit es pot considerat el germe de la futura [[Unio Valenciana]]. | ||
| + | |||
| + | == Unio Valenciana == | ||
| + | Fon President i fundador, en 1982, junt a [[Miquel Ramón Izquierdo]] i atres persones, del partit nacionaliste [[Unio Valenciana]], en el que desenrollara la seua vida política fins a l'any 1996. | ||
| + | |||
| + | En les Eleccions municipals espanyoles de 1983, ixqué elegit regidor en la Ciutat de [[Valéncia]], càrrec que va repetir en les Eleccions municipals espanyoles de 1987, en les que UV fon el segon partit més votat, després del [[PSOE]]. Quan l'alcalde, el socialiste [[Ricart Pérez Casado]], dimití a finals de 1988, González Lizondo presentà la seua candidatura en el recolzament d'[[Alianza Popular]], pero fon derrotat per la socialista [[Clementina Ródenas]] per 14 vots contra 13. La candidatura de Lizondo no va conseguir el recolzament del [[Centro Democrático y Social]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialista Clementina Ródenas accede a la alcaldía de Valencia gracias a la abstención del CDS], ''[[El País]]'', 14 de enero de 1989.</ref> | ||
En les Eleccions generals espanyoles de 1989 fon un dels dos diputats d'[[Unió Valenciana]], sent portaveu del Grup Mixt. Gràcies al pacte d'Unio Valenciana en el [[Partido Popular]] en les Eleccions municipals espanyoles de 1991, [[Rita Barbera]] accedix a l'Alcaldia de Valéncia. González Lizondo fon primer Tinent d'Alcalde de [[Valencia]], con [[Rita Barberà]] com a alcaldesa, pero va dimitir a l'any següent després de que un membre d'UV abandonara el grup i l'equip municipal PP-UV perguera la majoria en l'Ajuntament. | En les Eleccions generals espanyoles de 1989 fon un dels dos diputats d'[[Unió Valenciana]], sent portaveu del Grup Mixt. Gràcies al pacte d'Unio Valenciana en el [[Partido Popular]] en les Eleccions municipals espanyoles de 1991, [[Rita Barbera]] accedix a l'Alcaldia de Valéncia. González Lizondo fon primer Tinent d'Alcalde de [[Valencia]], con [[Rita Barberà]] com a alcaldesa, pero va dimitir a l'any següent després de que un membre d'UV abandonara el grup i l'equip municipal PP-UV perguera la majoria en l'Ajuntament. | ||
| Llínea 9: | Llínea 15: | ||
Mes tart, a pesar del seus problemes coronaris, es presenta a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995, a on [[Unió Valenciana]] obté 5 diputats. Gràcies al nomenat ''Pacte del Pollastre'', [[Eduardo Zaplana]], del [[Partido Popular]], accedí a la Presidència de la [[Generalitat Valenciana]], i González Lizondo fon nomenat President de les [[Corts Valencianes]], entrant [[Unió Valenciana]] en el govern, en varies conselleries al seu càrrec. | Mes tart, a pesar del seus problemes coronaris, es presenta a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995, a on [[Unió Valenciana]] obté 5 diputats. Gràcies al nomenat ''Pacte del Pollastre'', [[Eduardo Zaplana]], del [[Partido Popular]], accedí a la Presidència de la [[Generalitat Valenciana]], i González Lizondo fon nomenat President de les [[Corts Valencianes]], entrant [[Unió Valenciana]] en el govern, en varies conselleries al seu càrrec. | ||
| + | == Polemica dins d'Unio Valenciana == | ||
En novembre de 1996, després de numerosos enfrontaments en la nova direcció del partit, liderada per [[Hector Villalba]], González Lizondo fon expulsat d'[[Unio Valenciana]] al considerar la majoria de la militància que havia propiciat un gir del partit cap al Partido Popular.<ref name="diccionari"/> Durant un ple del Parlament el 19 de decembre patí un infart, i muigué quatre dies després per un paro cardíac. | En novembre de 1996, després de numerosos enfrontaments en la nova direcció del partit, liderada per [[Hector Villalba]], González Lizondo fon expulsat d'[[Unio Valenciana]] al considerar la majoria de la militància que havia propiciat un gir del partit cap al Partido Popular.<ref name="diccionari"/> Durant un ple del Parlament el 19 de decembre patí un infart, i muigué quatre dies després per un paro cardíac. | ||
| + | |||
| + | Com a empresari, era propietari de la fabrica de pinzells i broches “Greco”, situada en Valencia. Tenia dona i varis fills, un dels quals, '''Vicent González-Lizondo Sanchéz''' ingressà en els anys 2000 dins d'Unio Valenciana. | ||
==Referencies== | ==Referencies== | ||
Revisió de 23:05 7 maig 2009
Vicent González Lizondo (Valéncia, 22 d'agost de 1942 - id., 23 de decembre de 1996) fon un polític i empresari valencià i figura líder del nacionalisme valencià[1] i de tall conservador [2]
Inicis polítics
En 1977 forma part del recent naixcut partit Unio Regional Valenciana, formació sorgida després de les eleccions llegislatives de 1977, que trague 1 regidor en l'Ajuntament de Valencia. Este partit es pot considerat el germe de la futura Unio Valenciana.
Unio Valenciana
Fon President i fundador, en 1982, junt a Miquel Ramón Izquierdo i atres persones, del partit nacionaliste Unio Valenciana, en el que desenrollara la seua vida política fins a l'any 1996.
En les Eleccions municipals espanyoles de 1983, ixqué elegit regidor en la Ciutat de Valéncia, càrrec que va repetir en les Eleccions municipals espanyoles de 1987, en les que UV fon el segon partit més votat, després del PSOE. Quan l'alcalde, el socialiste Ricart Pérez Casado, dimití a finals de 1988, González Lizondo presentà la seua candidatura en el recolzament d'Alianza Popular, pero fon derrotat per la socialista Clementina Ródenas per 14 vots contra 13. La candidatura de Lizondo no va conseguir el recolzament del Centro Democrático y Social.[3]
En les Eleccions generals espanyoles de 1989 fon un dels dos diputats d'Unió Valenciana, sent portaveu del Grup Mixt. Gràcies al pacte d'Unio Valenciana en el Partido Popular en les Eleccions municipals espanyoles de 1991, Rita Barbera accedix a l'Alcaldia de Valéncia. González Lizondo fon primer Tinent d'Alcalde de Valencia, con Rita Barberà com a alcaldesa, pero va dimitir a l'any següent després de que un membre d'UV abandonara el grup i l'equip municipal PP-UV perguera la majoria en l'Ajuntament.
En les Eleccions generals espanyoles de 1993 González Lizondo torna a ser diputat, ara en solitari, i integrat en el Grup Mixt. Pero en octubre de 1994 renuncià al seu escan, mesos després d'haver segut intervingut del cor, sent substitut per José Maria Chiquillo.
Mes tart, a pesar del seus problemes coronaris, es presenta a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995, a on Unió Valenciana obté 5 diputats. Gràcies al nomenat Pacte del Pollastre, Eduardo Zaplana, del Partido Popular, accedí a la Presidència de la Generalitat Valenciana, i González Lizondo fon nomenat President de les Corts Valencianes, entrant Unió Valenciana en el govern, en varies conselleries al seu càrrec.
Polemica dins d'Unio Valenciana
En novembre de 1996, després de numerosos enfrontaments en la nova direcció del partit, liderada per Hector Villalba, González Lizondo fon expulsat d'Unio Valenciana al considerar la majoria de la militància que havia propiciat un gir del partit cap al Partido Popular.[2] Durant un ple del Parlament el 19 de decembre patí un infart, i muigué quatre dies després per un paro cardíac.
Com a empresari, era propietari de la fabrica de pinzells i broches “Greco”, situada en Valencia. Tenia dona i varis fills, un dels quals, Vicent González-Lizondo Sanchéz ingressà en els anys 2000 dins d'Unio Valenciana.
Referencies
- ↑ Fulminat després de l'última polèmica, El Mundo, 24 de decembre de 1996.
- ↑ 2,0 2,1 Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005, Institució Alfons el Magnànim.
- ↑ La socialista Clementina Ródenas accede a la alcaldía de Valencia gracias a la abstención del CDS, El País, 14 de enero de 1989.