Max Aub

Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Mèxic D.F., 22 de juliol de 1972). Escritor espanyol d'orige francés. Tota la seua obra l'escriu en castellà, cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.

Biografia

Sent un chiquet, la seua família -pare alemà i mare francesa- es trasllada a Espanya per motius de treball i en mig de la I Guerra Mundial s'establix en Valéncia, on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: S'és d'on es fa el bachillerat.

En els anys 20 és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de Barcelona dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: El desconfiado prodigioso, Una botella, El celoso y su enamorada, Espejo de avaricia i Narciso.

D'idees socialistes, durant la guerra civil es compromet en la República i colabora en André Malraux en la película Sierra de Teruel (Espoir). En acabar la guerra s'exilia a París, pero preparant la seua marcha a Mèxic li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de França i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor John Dos Passos, despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.

Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris Nacional i Excelsior, i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En 1944 és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu San Juan i Morir por cerrar los ojos i estrena la seua obra de teatre La vida conyugal en gran èxit.

Des de mitan dels 50 viaja pels Estats Units i Europa pero sense poder entrar en Espanya, desenrollant activament en estos anys la seua activitat lliterària, periodística i cineasta. En 1969 per fi se li permet entrar en Espanya i recupera part de la seua biblioteca personal, que estava en l'Universitat de Valéncia.

Al seu regrés a Mèxic seguix en els seus estudis de la figura de Luis Buñuel; posteriorment participa com a jurat en el festival de Cannes, dona conferències per tot lo món i, darrere un atre viage a Espanya, mor en 1972 en Mèxic.

Des de 1987 s'entreguen els Premis Internacionals de Conte Max Aub, otorgats per la Fundació que porta el seu nom.