Diferència entre les revisions de "Castell de Xàtiva"
m (→Orígens) |
m |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Després de l'integració del [[Regne de Valéncia]] a la [[Corona d'Aragó]] el castell complí la funció no només de defendre la ciutat, sino de Presó de la Corona d'Aragó. Aixina entre atres presoners célebres allí estigueren: Els infants de Sardanés, Alfons i Ferran, els nets d'Alfons X el Sabi, Jaume d'Aragó, el Comte d'Urgell, Maroto Ugolen comendador de l'orde de Sant Joan, el Marqués d'Oristany, Pere Quixal, Abad de Poblet, Didac de Borja, germà de [[Francesc de Borja]] i el duc de Calàbria. | Després de l'integració del [[Regne de Valéncia]] a la [[Corona d'Aragó]] el castell complí la funció no només de defendre la ciutat, sino de Presó de la Corona d'Aragó. Aixina entre atres presoners célebres allí estigueren: Els infants de Sardanés, Alfons i Ferran, els nets d'Alfons X el Sabi, Jaume d'Aragó, el Comte d'Urgell, Maroto Ugolen comendador de l'orde de Sant Joan, el Marqués d'Oristany, Pere Quixal, Abad de Poblet, Didac de Borja, germà de [[Francesc de Borja]] i el duc de Calàbria. | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Castells]] | ||
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]] | ||
Revisió de 12:21 30 abr 2017
El Castell de Xàtiva és una doble fortalea situada en la serra Vernissa sobre la ciutat de Xàtiva (La Costera).
Esta doble fortalea apareix en l'escut de Xàtiva que té com a element central una torre de la que partixen dos braços amurallats que acaben en un castell cada u que representen els dos castells de Xàtiva. El Castell de l'esquerra rep el nom tradicionalment de Castell Menor, mentres que el castell de la dreta rep el nom de Castell Major
Orígens
Esta fortificació té els seus orígens en una construcció ibèrica que aprofitava una de les parts més altes de la montanya en este punt (Castell menor). Els romans, posteriorment, al conquistar-la, afegiren en l'atre punt elevat que presentava la montanya una segona fortalea que se comunicava en l'anterior (Castell Major). Abdós foren reformades pels àraps, que ademés varen donar-li amplària a la muralla, fins fer-la coincidir pràcticament en l'actualment coneguda. Després, en majors o menors reformes, estes muralles i el castell afrontaren la conquista de Jaume I, la rebelió de les Germanies i la Guerra de Successió, pero la base del conjunt arquitectònic fon esta.
Presó de la Corona d'Aragó
Després de l'integració del Regne de Valéncia a la Corona d'Aragó el castell complí la funció no només de defendre la ciutat, sino de Presó de la Corona d'Aragó. Aixina entre atres presoners célebres allí estigueren: Els infants de Sardanés, Alfons i Ferran, els nets d'Alfons X el Sabi, Jaume d'Aragó, el Comte d'Urgell, Maroto Ugolen comendador de l'orde de Sant Joan, el Marqués d'Oristany, Pere Quixal, Abad de Poblet, Didac de Borja, germà de Francesc de Borja i el duc de Calàbria.