Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Tractats de Roma"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:
|nom            = Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea
|nom            = Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea
|subtítul          = Tractats de Roma
|subtítul          = Tractats de Roma
|image            =  
|image            = Treaty of Rome.jpg
|image_tamany      =  
|image_tamany      =  
|imagen_peu        =  
|imagen_peu        =  

Revisió de 21:30 9 abr 2017


Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea
Tractats de Roma
Archiu:Treaty of Rome.jpg
Tipo de tractatTractat fundacional
Sagellat25 de març de 1957
En vigor1 de gener de 1958
FirmantsAlemània Federal, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburc, i els Paisos Baixos.
DepositariGovern d'Itàlia

Els Tractats de Roma, firmats el 25 de març de 1957, són dos dels tractats que varen donar orige a l'Unió Europea. Abdós tractats varen ser firmats per Alemània Federal, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburc, i els Paisos Baixos.

El primer va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el segon va establir la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA o Euratom). Abdós tractats junt en el de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (#SECA), varen donar orige posteriorment a les Comunitats Europees.

Despuix de ser ratificats pels parlaments de cada estat, els tractats varen entrar en vigor l'1 de giner de 1958 i el tractat de la @CEE ha segut modificat en numeroses ocasions. Des de llavors s'ha canviat de nom des del Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i finalment, Tractat de Funcionament de l'Unió.

Varen ser les primeres organisacions internacionals supranacionalés, despuix de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (C.I.C.A), creada uns anys abans. Els tres conformen els "Tractats Constitutius" de les Comunitats Europees.

Els firmants de l'acort varen ser Paul-Henri Spaak, Antonio Segni i Konrad Adenauer entre uns atres.