Diferència entre les revisions de "Administració Pública"
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{En desenroll}} | {{En desenroll}} | ||
− | '''Administració pública''' és un sistema de llímits imprecisos que comprén el conjunt | + | '''Administració pública''' és un sistema de llímits imprecisos que comprén el conjunt d'[[Organisació|organisacions]] públiques que realisen la funció [[Administració d'empreses|administrativa]] i de gestió del [[Estat]]{{Harvnp|Dèu|1977}} i d'uns atres [[ent públic|ents públics]] en [[personalitat jurídica]], ya siguen d'àmbit regional o local. |
Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la [[ciutadania]] en el [[poder polític]], «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els [[Poder llegislatiu|poders llegislatiu]] i [[Poder judicial|judicial]], que ho fan de forma mediata.{{Harvnp|Dèu|1977|p=20}} | Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la [[ciutadania]] en el [[poder polític]], «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els [[Poder llegislatiu|poders llegislatiu]] i [[Poder judicial|judicial]], que ho fan de forma mediata.{{Harvnp|Dèu|1977|p=20}} |
Revisió de 16:08 25 març 2017
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Administració pública és un sistema de llímits imprecisos que comprén el conjunt d'organisacions públiques que realisen la funció administrativa i de gestió del Estat[1] i d'uns atres ents públics en personalitat jurídica, ya siguen d'àmbit regional o local.
Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la ciutadania en el poder polític, «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els poders llegislatiu i judicial, que ho fan de forma mediata.[2]
Es troba principalment regulada pel poder eixecutiu i els organismes que estan en contacte permanent en el mateix.[1] Per excepció, algunes dependències del poder llegislatiu integren la noció de «Administració pública» (com les empreses estatals), al mateix temps que poden existir jocs de «Administració General» en els atres quatre poders o en organismes estatals que poden dependre d'algú.