Balansiya

Balànsiya fon el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de Valéncia en l'època àrap. La ciutat de Valéncia, igual que la majoria de la Península Ibèrica, passà a ser part d'Al-Àndalus entre l'any 711 i el 716. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any 1238, any en que Jaume I conquerí la ciutat.

Valéncia durant l'emirat i el califat de Còrdova

Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i visigoda Valentia com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs sigles VIII, IX i XI fon el de Madínat at-Turab, que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.

Una de les poques referències que tenim de l'emirat de Cordova nos parla de la destrucció de la ciutat per Abd-ar-Rahman I —primer emir de Cordova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd-Al·lah al-Balansí, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religió i les costums dels seus habitants.

En l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual Barri del Carme i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

Valéncia durant la Taifa

Artícul principal → Taifa de Balansiya.

Taifes en l'any 1031, en la de Valéncia en vert fosc

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del Califat de Cordova en l'any 1010. En un breu interregnum al final del sigle XI, duraria fins a 1238, quan la seua conquista per Jaume I la borraria i erigiria en el seu lloc el Regne de Valéncia. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada Balànsiya. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd-al-Aziz al-Mansur s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la Ciutat Vella, especialment en el Barri del Carme. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre en l'any 1065, i assejà la ciutat de Balànsiya i, aixecat el sege, va vencer l'Emirat de Balànsiya en la Batalla de Paterna, durant la retirada. A finals del sigle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cit, un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any 1103. A la seua marcha, els almoràvits varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els almohades, que varen controlar la península a partir de l'any 1145, varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per Ibn Mardanix, el rei Llop, monarca de Balànsiya i Múrsiya, però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en 1171.

Durant les primeres dècades del sigle XIII, la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.

Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la corona d'Aragó, i finalment en l'any 1238 la ciutat fou rendida a Jaume I.

Vore també

• Valentia, la Valéncia romana.
• Taifa de Balansiya.
• Conquista de la ciutat de Valéncia.
• Regne de Valéncia.

Enllaços externs

• Web de l'ajuntament de València d'on s'ha extret part de l'informació anterior, en permís.
• Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس.