Diferència entre les revisions de "Matilde Salvador"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Matilde Salvador i Segarra | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Compositora i pintora | ||
| + | | data_naix = 23 de març de 1918 | ||
| + | | lloc_naix = Castelló de la Plana, Espanya | ||
| + | | data_mort = 5 d'octubre de 2007 | ||
| + | | lloc_mort = Valéncia, Espanya | ||
| + | }} | ||
'''Matilde Salvador i Segarra''' (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - Valéncia, 5 d'octubre de 2007) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes. | '''Matilde Salvador i Segarra''' (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - Valéncia, 5 d'octubre de 2007) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | |||
Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio]] (1908-1979), que més tart seria el seu espós. | Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio]] (1908-1979), que més tart seria el seu espós. | ||
| Llínea 18: | Llínea 28: | ||
== Notícies en prensa == | == Notícies en prensa == | ||
| − | |||
{{Cita|La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo mes de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.}} | {{Cita|La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo mes de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.}} | ||
Revisió de 12:40 1 nov 2016
| Matilde Salvador i Segarra | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Compositora i pintora | ||
| Naiximent: | 23 de març de 1918 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Espanya | ||
| Defunció: | 5 d'octubre de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Espanya | ||
Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - Valéncia, 5 d'octubre de 2007) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia pancatalanista. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.
Biografia
Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor Vicente Asencio (1908-1979), que més tart seria el seu espós.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de Bernat Artola Tomás, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953) i El sortilegio de la luna (1954). També és autora de les òperes La filla del Rei Barbut (1943), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el Tombatossals de Josep Pasqual Tirado, i Vinatea, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any 1974.
Va compondre també música religiosa com la Missa de Lledó, en honor a la Mare de Deu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, aixina com la cantata Les Hores.
Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'Alguer (en l'illa de Cerdenya) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons els pancatalanisme, de parla catalana.
Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de Manuel de Falla, és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera La filla del Rei Barbut. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.
També va destacar com a pintora, treballant un estil naive molt personal.
Notícies en prensa
- (Levante, Jueves 30 de junio de 2005)
- (On tu vas sona Castelló... Alberto Fabra. Alcalde de Castelló. Mediterráneo, sábado, 6 de octubre de 2007)
- (Levante, 15.10.2007)
- (Las Provincias, 22.4.2009)
- (Ya Castellón, 25.4.2009)