Diferència entre les revisions de "Catolicisme polític"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia|doctrina social]] de | + | El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia|doctrina social]] de l'[[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern. |
== Historia == | == Historia == | ||
| − | El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prúsia, i despuix en tota l' | + | El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del [[sigle XIX]] de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en [[Prúsia]], i despuix en tota l'[[Alemanya]] unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>. |
| − | Des d' | + | Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[[[Àustria]]-[[Hongria]]]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política. |
| − | Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de 1891 del | + | Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 11:51 25 oct 2016
El Catolicisme polític és un concepte polític i cultural que promou les idees i la doctrina social de l'Iglésia catòlica en la vida pública a través de l'acció de govern.
Historia
El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller Otto von Bismarck per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prúsia, i despuix en tota l'Alemanya unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el Kulturkampf[1].
Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria-Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "Acció Catòlica" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.
Despuix de l'encíclica "Rerum novarum" de 1891 del Papa León XIII, els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del capitalisme i el lliberalisme. Poc despuix de la publicació del document, dins del moviment obrer, que prèviament havia començat a florir en Europa i més tart en Amèrica del Nort, varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.
Referències
- ↑ Martin Conway (1997). Catholic politics in Europe, 1918-1945. Routledge. ISBN 0-415-06401-5, pp. 8-10