Diferència entre les revisions de "Llenguage formal"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg|thumb|230px|right|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada|fòrmules ben formades]] i els [[Teorema|teoremes]]. En alguns [[sistema formal|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] | [[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg|thumb|230px|right|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada|fòrmules ben formades]] i els [[Teorema|teoremes]]. En alguns [[sistema formal|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] | ||
| − | En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage | + | En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage. |
| + | Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Llenguage]] | ||
[[Categoria:Llenguages formals]] | [[Categoria:Llenguages formals]] | ||
[[Categoria:Llingüística generativa]] | [[Categoria:Llingüística generativa]] | ||
Revisió de 19:27 21 oct 2016
En matemàtiques, llògica i ciències de la computació, un llenguage formal és un llenguage els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el alfabet (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la gramàtica formal (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una fòrmula ben formada (o paraula) del llenguage.
Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.