Diferència entre les revisions de "Beaux Arts (arquitectura)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|El [[Palais Garnier és un dels emblemes de l'arquitectura de ''estil Beaux Arts'' denominat per Émile Zola com "...»)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Palais Garnier.jpg|thumb|300px|El [[Palais Garnier]] és un dels emblemes de l'arquitectura de ''estil Beaux Arts'' denominat per [[Émile Zola]] com "el opulent bastart de tots els estils".]]
+
[[Archiu:Palais Garnier.jpg|thumb|300px|El [[Palais Garnier]] és un dels emblemes de l'arquitectura de ''estil Beaux Arts'' denominat per [[Émile Zola]] com "l'opulent bastart de tots els estils".]]
  
La '''Arquitectura de « Beaux Arts »''' fa referència al [[:Categoria:Estils arquitectònics|Estil Arquitectònic]] clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en la [[École nationale supérieure dones beaux-arts|École dones Beaux Arts]] de [[París]]. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a '''academicisme francés''', per seguir les regles de dita Acadèmia. El ''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». L'organisació baix el [[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir. L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>.
+
L''''Arquitectura de « Beaux Arts »''' fa referència a l'[[:Categoria:Estils arquitectònics|Estil Arquitectònic]] clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'[[École nationale supérieure dones beaux-arts|École dones Beaux Arts]] de [[París]]. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a '''academicisme francés''', per seguir les regles de dita Acadèmia.  
 +
 
 +
L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir.  
 +
 
 +
L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
 +
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Estils arquitectònics del sigle XIX]]
 
[[Categoria:Estils arquitectònics del sigle XIX]]
 
[[Categoria:Arquitectura academicista]]
 
[[Categoria:Arquitectura academicista]]
 
[[Categoria:Arquitectura en França del sigle XIX]]
 
[[Categoria:Arquitectura en França del sigle XIX]]

Revisió de 18:27 12 oct 2016

El Palais Garnier és un dels emblemes de l'arquitectura de estil Beaux Arts denominat per Émile Zola com "l'opulent bastart de tots els estils".

L'Arquitectura de « Beaux Arts » fa referència a l'Estil Arquitectònic clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'École dones Beaux Arts de París. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a academicisme francés, per seguir les regles de dita Acadèmia.

L'estil "Beaux Arts" és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». L'organisació baix l'Ancien Régime de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el Segon Imperi (1850-1870) i la Tercera República que va seguir.

L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura Beaux-Arts va continuar sense una renovació important fins a 1968[1].

Referències

  1. Robin Middleton, Editor. The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture. (London: Thames and Hudson, 1982).