Diferència entre les revisions de "Alain de Benoist"
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Alain de Benoist de Gentissard''' (Saint-Symphorien, 11 de decembre de 1943) és un acadèmic [[França|francés]], líder i ideòlec principal del [[think tank]] de la [[Nouvelle Droite]] i del [[Groupement de recherche et d'études pour la civilisation européenne]]. Edita des de 1968 el periòdic ''Nouvelle École'' i des de 1988 [[Krisis]]. | + | '''Alain de Benoist de Gentissard''' (Saint-Symphorien, [[11 de decembre]] de [[1943]]) és un acadèmic [[França|francés]], líder i ideòlec principal del [[think tank]] de la [[Nouvelle Droite]] i del [[Groupement de recherche et d'études pour la civilisation européenne]]. Edita des de 1968 el periòdic ''Nouvelle École'' i des de [[1988]] [[Krisis]]. |
== Trayectòria professional == | == Trayectòria professional == | ||
| − | Naixcut en Saint-Symphorien, propenca a [[Tours]], l'11 de decembre de 1943, es va formar en la [ | + | Naixcut en Saint-Symphorien, propenca a [[Tours]], l'11 de decembre de 1943, es va formar en la [[Sorbona]], havent estudiat Dret, Filosofia, Sociologia i Història de les Religions. de Benoist és poc conegut fòra del seu país encara que les seues obres han influït en el pensament de la [[dreta]] [[Europa|europea]]. En els seus texts ataca i crítica el fenomen de la [[globalisació]], la [[immigració]] descontrolada i el [[lliberalisme]] considerant-los com a contraproduents en el concepte de [[Estat-nació]]. De Benoist, que rebuja el [[igualitarisme]], es mostra esperançat que dins dels llímits de la [[democràcia]], les conseqüències negatives d'estos fenomens generen un intens debat social que acabe reflectint-se en el mateix sistema. S'adherix a la teoria del [[marxisme|marxiste]] [[Antonio Gramsci]] de que abans de produir-se un canvi polític, és necessari conseguir la [[hegemonia cultural]], açò és, conseguir que les idees a implantar siguen acceptades pels ciutadans. Per este motiu, Alain de Benoist se centra en el treball cultural més que en el polític. Ha segut influït per [[Ernst Jünger]], [[Jean Baudrillard]], [[Helmut Schelsky]] i [[Konrad Lorenz]]. |
Alain de Benoist és especialment crític en el [[cristianisme primitiu]], al com considera germen del [[igualitarisme]] i el [[universalisme]]. Considera que Europa deu redescobrir les seues raïls [[paganisme|paganes]]. | Alain de Benoist és especialment crític en el [[cristianisme primitiu]], al com considera germen del [[igualitarisme]] i el [[universalisme]]. Considera que Europa deu redescobrir les seues raïls [[paganisme|paganes]]. | ||
| − | Els sectors més crítics en el pensament de Benoist solen procedir de l'ala més [[neoliberalisme|lliberal]] de la dreta i de gran part de la [[esquerra]], tachant-li en tots els casos de difusor del [[neofascisme]]. No obstant, Benoist ha atacat repetidament en les seues obres l'ideologia [[fascisme|fasciste]]. L'acusació de [[neofascisme|neofasciste]] provablement s'origine en el fet de que Benoist compartix certs referents intelectuals en el [[fascisme]], aixina com en el seu rebuig del [[cosmopolitisme]], | + | Els sectors més crítics en el pensament de Benoist solen procedir de l'ala més [[neoliberalisme|lliberal]] de la dreta i de gran part de la [[esquerra]], tachant-li en tots els casos de difusor del [[neofascisme]]. No obstant, Benoist ha atacat repetidament en les seues obres l'ideologia [[fascisme|fasciste]]. L'acusació de [[neofascisme|neofasciste]] provablement s'origine en el fet de que Benoist compartix certs referents intelectuals en el [[fascisme]], aixina com en el seu rebuig del [[cosmopolitisme]], l'[[immigració]] massiva i la teoria dels [[drets humans]]. |
Benoist ha anat evolucionant progressivament cap a uns plantejaments polítics cada volta més democràtics, des d'una postura inicial prou aristocràtica. En l'actualitat defén que la manera més efectiva de promoure el canvi polític és aumentar el nivell de [[democràcia]] a tots els nivells, especialment el local. | Benoist ha anat evolucionant progressivament cap a uns plantejaments polítics cada volta més democràtics, des d'una postura inicial prou aristocràtica. En l'actualitat defén que la manera més efectiva de promoure el canvi polític és aumentar el nivell de [[democràcia]] a tots els nivells, especialment el local. | ||
Revisió de 08:00 11 oct 2016
| Alain de Benoist | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Acadèmic i filòsof | ||
| Naiximent: | 11 de decembre de 1943 | ||
| Lloc de naiximent: | Saint-Symphorien, França | ||
Alain de Benoist de Gentissard (Saint-Symphorien, 11 de decembre de 1943) és un acadèmic francés, líder i ideòlec principal del think tank de la Nouvelle Droite i del Groupement de recherche et d'études pour la civilisation européenne. Edita des de 1968 el periòdic Nouvelle École i des de 1988 Krisis.
Trayectòria professional
Naixcut en Saint-Symphorien, propenca a Tours, l'11 de decembre de 1943, es va formar en la Sorbona, havent estudiat Dret, Filosofia, Sociologia i Història de les Religions. de Benoist és poc conegut fòra del seu país encara que les seues obres han influït en el pensament de la dreta europea. En els seus texts ataca i crítica el fenomen de la globalisació, la immigració descontrolada i el lliberalisme considerant-los com a contraproduents en el concepte de Estat-nació. De Benoist, que rebuja el igualitarisme, es mostra esperançat que dins dels llímits de la democràcia, les conseqüències negatives d'estos fenomens generen un intens debat social que acabe reflectint-se en el mateix sistema. S'adherix a la teoria del marxiste Antonio Gramsci de que abans de produir-se un canvi polític, és necessari conseguir la hegemonia cultural, açò és, conseguir que les idees a implantar siguen acceptades pels ciutadans. Per este motiu, Alain de Benoist se centra en el treball cultural més que en el polític. Ha segut influït per Ernst Jünger, Jean Baudrillard, Helmut Schelsky i Konrad Lorenz.
Alain de Benoist és especialment crític en el cristianisme primitiu, al com considera germen del igualitarisme i el universalisme. Considera que Europa deu redescobrir les seues raïls paganes.
Els sectors més crítics en el pensament de Benoist solen procedir de l'ala més lliberal de la dreta i de gran part de la esquerra, tachant-li en tots els casos de difusor del neofascisme. No obstant, Benoist ha atacat repetidament en les seues obres l'ideologia fasciste. L'acusació de neofasciste provablement s'origine en el fet de que Benoist compartix certs referents intelectuals en el fascisme, aixina com en el seu rebuig del cosmopolitisme, l'immigració massiva i la teoria dels drets humans.
Benoist ha anat evolucionant progressivament cap a uns plantejaments polítics cada volta més democràtics, des d'una postura inicial prou aristocràtica. En l'actualitat defén que la manera més efectiva de promoure el canvi polític és aumentar el nivell de democràcia a tots els nivells, especialment el local.
- Alumnat de l'Universitat de París
- Polítics de França del sigle XX
- Nova Dreta
- Neopagans
- Ensagistes de França del sigle XX
- Escritors de França del sigle XXI
- Escritors en francés del sigle XX
- Escritors en francés del sigle XXI
- Escritors sobre política
- Extrema dreta en França
- Premi d'ensaig de l'Acadèmia Francesa