Diferència entre les revisions de "Iglésia de Boyana"
(Pàgina nova, en el contingut: «391px|right La '''iglésia de Boyana''' és una iglésia ortodoxa búlgara migeval sit...») |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
L'iglésia és célebre per les seues [[Pintura a la fresca|frescs]], realisats en [[1259]] sobre uns atres més antics. Representen un dels eixemples més complets i millor conservats de l'art medieval d'Europa Oriental. En total, són 89 escenes en doscentes quaranta figures humanes. L'autor és desconegut, pero provablement pertanyia a la [[Veliko Tarnovo|escola de Tarnovo]]. | L'iglésia és célebre per les seues [[Pintura a la fresca|frescs]], realisats en [[1259]] sobre uns atres més antics. Representen un dels eixemples més complets i millor conservats de l'art medieval d'Europa Oriental. En total, són 89 escenes en doscentes quaranta figures humanes. L'autor és desconegut, pero provablement pertanyia a la [[Veliko Tarnovo|escola de Tarnovo]]. | ||
| − | Díhuit escenes del [[nàrtex]], que ilustren la vida de [[Nicolás de Bari|Sant Nicolás]], contenen detalls de la societat de l'época: En ''El milacre en la mar'', el barco i els capells dels mariners recorden a la flota [[República de Venècia| | + | Díhuit escenes del [[nàrtex]], que ilustren la vida de [[Nicolás de Bari|Sant Nicolás]], contenen detalls de la societat de l'época: En ''El milacre en la mar'', el barco i els capells dels mariners recorden a la flota [[República de Venècia|veneciana]]. |
Els frescs han segut restaurats successivament entre [[1912]] i [[1915]], en [[1934]], en [[1944]] i entre [[1977]] i [[2006]]. | Els frescs han segut restaurats successivament entre [[1912]] i [[1915]], en [[1934]], en [[1944]] i entre [[1977]] i [[2006]]. | ||
Revisió de 08:38 7 oct 2016
La iglésia de Boyana és una iglésia ortodoxa búlgara migeval situada en les afores de Sofia (Bulgària), en el barri de Boyana, al peu del massiç de Vitosha.
L'edifici, de dos pisos, està format per tres ales. L'ala este va ser construïda a finals del sigle X o principis del XI. En el sigle XIII, durant el Segon Imperi búlgar, es va afegir l'ala central. L'iglésia es va completar en l'ala oest a mitan del sigle XIX.
L'iglésia és célebre per les seues frescs, realisats en 1259 sobre uns atres més antics. Representen un dels eixemples més complets i millor conservats de l'art medieval d'Europa Oriental. En total, són 89 escenes en doscentes quaranta figures humanes. L'autor és desconegut, pero provablement pertanyia a la escola de Tarnovo.
Díhuit escenes del nàrtex, que ilustren la vida de Sant Nicolás, contenen detalls de la societat de l'época: En El milacre en la mar, el barco i els capells dels mariners recorden a la flota veneciana.
Els frescs han segut restaurats successivament entre 1912 i 1915, en 1934, en 1944 i entre 1977 i 2006.
El monument va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1979.